Comarca del Bages
El Bages, comarca situada al bell mig de Catalunya, equidistant dels Pirineus, de la costa, de les comarques gironines i lleidatanes, ocupa l’angle sud-est de la Depressió Central.
La vegetació és majoritàriament de caràcter mediterrani meridional. El bosc d’alzina seria la vegetació natural de la comarca, si bé només es conserva a zones del Moianès i als cims de Montserrat, el Montcau o Sant Llorenç. Actualment l’arbre més important és el pi blanc, molt resistent a la sequera, amb matollars de romaní i altres arbustos de fulla petita.
La xarxa fluvial que travessa la comarca forma un eix arborescent format pel Llobregat, el Cardener, i els rius o rieres de Gavarresa, de Calders i de Rajadell.
Aquest sistema fluvial ha configurat l’aspecte físic del Bages, però també l’humà, perquè la població s’ha instal·lat a les fons de les valls, a les carenes entre els rius, i als altiplans.
El poblament és molt antic com ho demostren els nombrosos jaciments paleolítics, neolítics i ibèrics que s’hi han trobat. En el repoblament van tenir un paper molt important els senyors feudals i les fundacions monàstiques, tal com ho demostren la proliferació de castells i monestirs a la comarca.
L’agricultura del Bages és essencialment de secà. Els cultius són Mediterranis: cereals, vinya i olivera. La indústria tradicional era la tèxtil i cotonera. Posteriorment, s’hi van instal·lar indústries mineres de sals potàssiques, metal·lúrgiques i químiques.
A l’extrem meridional del Bages se situa la monumental muntanya de Montserrat. Forma part de la Serralada Prelitoral amb altituds de més de 1200 metres, i presenta una fesomia inconfusible de “muntanya serrada”, produïda per l’erosió de l’aigua i el vent. Els amants de l’espeleologia hi troben avencs profunds, i els alpinistes, parets verticals i extraploms que ofereixen la possibilitat de fer escalades.
La flora i la fauna tenen una riquesa excepcional; hi són representades la meitat de les tres mil espècies de plantes que es donen a Catalunya.
El romànic és l’estil més ben representat a la comarca; n’hi ha unes 125 esglésies repartides per les seves contrades, la majoria del segle XII, encara que els millors exemplars conservats són del segle XI.
El bacallà és el producte gastronòmic per excel·lència; des de l’especialitat de “bacallà a la llauna”, els cuiners han trobat receptes diverses. Altres plats característics del Bages són el “cap i pota” de be, el “morro i tripa” de vedella i l'”estofat” acompanyat de bolets.
Al sud de la comarca, a l’ombra de Montserrat, hi ha municipis industrials com Monistrol, Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet, així com els nuclis més petits de Marganell, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola.
El Bages oriental, en canvi, està format per municipis de gran extensió i de base fonamentalment agrícola, ramadera i forestal, com Fonollosa Rajadell, Castellfollit del Boix, Aguilar de Segarra i Sant Mateu de Bages, un dels municipis més extensos de Catalunya.
La vall del Cardener constitueix un corredor de gran activitat, que anima la vida industrial de municipis com Sant Joan de Vilatorrada, Callús i Súria. I igualment, la vila de Cardona, coneguda arreu pel seu castell i la muntanya de sal.
La vall del Llobregat és un altre gran passadís de l’activitat comarcal. Hi estan situades poblacions en expansió com Sant fruitós de Bages i Navarcles i municipis de gran tradició industrial com Sallent, Balsareny i Navàs. No gaire lluny del Llobregat, Santpedor combina la indústria amb el conreu de les terres centrals del Pla de Bages mentre que Castellnou de Bages i Gaià mantenen extenses àrees de bosc.
A l’est del Bages, Calders, Artés i Avinyó son municipis de bones terres i de vins acreditats, que es complementen amb establiments industrials actius. Més al nord, San Feliu Sasserra participa ja del caràcter de les terres veïnes del Lluçanès. Al límit amb l’Osona, la vila de Moià, que es consolida com a focus d’atracció de visitants, presideix l’altiplà del Moianès, amb la població gairebé muntanyenca de l’Estany i l’extens municipi de Santa Maria d’Oló.
Gairebé al mig del Bages, la ciutat de Manresa, capital de la comarca, concentra bona part de l’activitat i de la població comarcal. A la vora del Cardener, al costat d’un pont de base romana, Manresa va desenvolupar-se plenament a partir del segle X. Al segle XIV es construí la magnífica Seu gòtica i la sèquia que des de llavors ha proporcionat aigua en abundància a la ciutat. La industrialització inicial es basà en l’activitat tèxtil, però avui la diversificació és molt gran. Un comerç molt actiu i una oferta creixent de serveis de qualitat fan que Manresa projecti la seva influència sobre tota la Catalunya Central.