R0. Tram 02. Castellgalí – Manresa | 9,9 km, 2 h 50′

Dades tècniques del tram

Distància del tram: 9,9 km
Durada aproximada1: 2h 50′

Altitud inicial: 266 m
Altitud final: 226 m

Altitud mínima2: 176 m
Altitud màxima2: 307 m
Ascens acumulat3: 219 m

Descens acumulat4: 259 m

   Ruta del tram (clica aquí)

Clicant accediràs a Wikiloc. Per poder descarregar arxius (tracks) d'aquesta plataforma hauràs de tenir o de crear-te un compte a Wikiloc.

Fitxa tècnica del tram (clica aquí)

Clicant es descarregarà un document amb les dades tècniques d'aquesta pàgina i una descripció detallada de l'itinerari del recorregut del tram

El punt de partida (altitud inicial) i el punt final (altitud final) de cada tram comença i finalitza a l’església principal de cada nucli urbà.

Clica sobre la imatge per ampliar-la
Mapa interactiu (clica)

Clica en la icona de dalt del mapa, a l’esquerra, per veure el tram.  El tram hi trobaràs el punt d’inici, el punt final i la ‘Fitxa tècnica del tram’.  També pots clicar en el mapa sobre qualsevol punt d’un tram per descarregar la ‘Fitxa tècnica del tram’. 

Comarca: el Bages

Itinerari: Castellgalí, Riera de Cornet, Mas Cornet, Mas de l’Oller, Torre Oliva, Torre Sta. Caterina, Manresa

Recorregut: Es un tram molt fàcil de caminar doncs no tens grans desnivells i es pot complementar amb el primer tram de Montserrat a Castellgalí. Està indicat com a Camí Ignasià.

La sortida de Castellgalí es fa per un corriol amb una baixada una mica pronunciada, exempta de risc, al arribar a la carretera C55 es va pel voral per una zona habilitada per a vianants fins arribar uns metres més enllà a la pista de terra, molt ample, que ens portarà cap el Mas Cornet i el Mas d’Oller. Tota aquesta zona es molt planera i amb molta vinya, algun bosquet de tant en tant i un camí força ample. Travessem la riera de Rajadell, desconec com està el pas, hi havia un pont però he llegit comentaris que si baixava molta aigua el cobria, esperem que plogui. A partir d’aquí el camí es més estret, planer, però ja no es una pista ample, fins sortir a la Torre de Santa Caterina (antiga fortificació circular construïda el 1836 durant la primera guerra carlina). Gaudiu de les vistes de Manresa que val la pena.

Desprès es baixa per un corriol més costerut, però sense cap problema per un caminant. Arribarem al pont que travessa les vies de la RENFE i anirem a buscar el Pont Vell de Manresa per a pujar fins a la Cova de Sant Ignasi

Llocs d’interès5
Torre de Santa Caterina de Manresa
El nom de Manresa és segurament d’origen preromà, puix que el sufix -esa de Manresa o Minoresa és freqüent en noms ibèrics.  El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del nom, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans (França) de l’any 889. La torre de Santa Caterina és un antiga fortificació que corona el turó de Santa Caterina, dins del terme de Manresa. Al segle XII, en aquest turó, les monges de Sant Agustí van fundar una església i un petit monestir dedicat a Sant Cristòfol, situats a prop del camí que anava cap a Igualada. Durant la guerra civil del 1461 al 1472, tant la capella com el convent van ser enderrocats i no va ser fins el 1502 que el Consell de la Ciutat va reedificar l’església, sense comunitat. Aquesta església tenia tres altars dedicats a Sant Nicolau, a Sant Cristòfol i el principal a Santa Caterina. A Manresa es considerava Sant Cristòfol com el protector de les malalties infeccioses i quan l’any 1508 hi va haver una epidèmia a la ciutat els Consellers van instaurar una processó votiva. Cada any es feia per la festa del sant una processó que anava des de la Seu a la capelleta de Sant Cristòfol pel Pont Vell i la Guia. Estava presidida pels quatre consellers amb les seves vestimentes oficials “gramallas de domás carmesí” acompanyats dels prohoms de la ciutat. Després de l’ofici i el sermó la processó tornava a ciutat per la creu del Coll Manresa, entrava pel portal de Sant Francesc i retornava a la Seu. El 1522 Ignasi de Loiola va arribar a Manresa des de Montserrat passant, segurament, per aquest indret. En la primera guerra carlina (1833-1840) va ser destruïda l’església de Santa Caterina i es va edificar l’actual torre circular de defensa, l’any 1836. Va coincidir en el temps amb l’ampliació del castell del Puigterrà que, malauradament, ha desaparegut. La situació geogràfica de la torre, amb la vall del Cardener i Manresa als peus, permet tenir una vista panoràmica de la ciutat i dels seus entorns.
Esgésia de la Mare de Déu de la Guia

La data exacta de construcció de la capella de la Guia és incerta però el 1503 hi ha documentat l’encàrrec de la construcció d’un oratori per part d’una tal Magdalena, dona d’Antoni Bastardes, als peus del pont Vell al camí que puja a Santa Caterina venint de Montserrat, i hi ha constància documentada de la capella el 1551, citada com a capella o oratori de Na Bastardes. Per tant, cronològicament, podem trobar versemblant la tradició ignasiana que situa la capella com el primer indret de Manresa que va visitar Sant Ignasi de Loiola a la seva arribada a la ciutat el 1522.

l’any 1606, la capella ja s’anomena de la Guia i no pas de Na Bastardes. Durant el segle XVIII a la capella se li va adossar una casa a la part posterior per tal de servir de refugi de l’ermità que hi vivia. Així mateix, també s’hi va construir una església i la creu de terme, que ha acabat donant nom al conjunt arquitectònic. Viatgers i caminants de totes les èpoques hi solien pregar, atès que la Mare de Déu de la Guia és la patrona dels pelegrins, dels correus i dels missatgers.

El 1856, les obres de la línia del ferrocarril Barcelona – Saragossa que va suposar el trasllat a la Cova de la imatge de la Verge i es van demolir part de la nova església, l’antiga capella i la casa adossada de l’ermità. El 1861 ja estava enllestida la nova Capella de la Guia i la casa dels sagristà. El 1921, a causa d’unes noves obres es va enderrocar de nou la capella. Novament, la imatge va ser traslladada a la Cova i la inauguració de la nova capella, que és la que es pot veure actualment, va tenir lloc durant el mes de març de 1922.

Pont Vell i Creu de la Guia
El pont es deuria fer al pas del segle XIII al XIV, sobre un antic pont romànic del segle XII, del qual es veuen les bases en els fonaments de l’arc central. S’ha dit, sense cap versemblança que el pont romànic fou aixecat al lloc d’un antic pont romà del Baix Imperi, del qual hauria aprofitat els fonaments. És, en tot cas, el pont més antic de la ciutat, i és a partir del segle xiv, quan se’n fan d’altres, que comença a ser designat com a Pont Vell. Té la clàssica silueta d’esquena d’ase de molts ponts medievals, amb l’arc central més esvelt, de tradició romana, i els altres en degradació simètrica a cada banda. Està situat en un enclavament històric: una de les portes d’entrada a la ciutat, que uneix la part sud de la ciutat amb la zona de la Guia. S’anomena Pont Vell en contraposició amb el Pont Nou, que va ser construït amb posterioritat, el segle XIV. A prop del pont trobem una antiga creu de terme, la Creu de la Guia, anomenada també la creu del Pont Vell, que apareix consignada per primer cop el 1501. Com totes les creus de terme, es va erigir als peus d’un dels camins que entraven i sortien de Manresa, marcant l’inici de la jurisdicció de la ciutat. No se’n tenen notícies fins al 1838, quan es col·locà una creu de ferro en lloc de l’existent de pedra. El 1911, degut a una tempestat, cauen la columna, el capitell i creu; actualment es troben en el museu municipal de la ciutat. El 1912 es col·locà la nova creu en lloc de l’antiga.
Cova de Sant Ignasi
Formen la Cova de Sant Ignasi el conjunt una església barroca i un edifici modern d’estil classicista. Aquest conjunt té com a nucli la cova o balma que Ignasi de Loiola va escollir com a lloc de pregària durant la seva estada a Manresa l’any 1522. Sant Ignasi de Loiola va baixar a peu de Montserrat a Manresa, era l’any 1522. Aquí hi va passar onze mesos, un temps d’importància cabdal per a la seva vida i per a la que més endavant seria la Companyia de Jesús. El seu lloc privilegiat de pregària va ser la Cova. Es tracta d’una bauma sobre el riu Cardener excavada per l’erosió fluvial del terciari, al voltant de la qual s’aixeca l’actual Centre d’Espiritualitat. L’experiència aquí viscuda per Sant Ignasi va ser l’origen del seu llibre Exercicis Espirituals. Aquest fet queda expressat en un retaule d’alabastre de Joan Grau (S.XVII), que es conserva a la Coveta i mostra la figura del Sant escrivint els Exercicis Espirituals a Manresa. A finals del segle xvi es desperta l’interès pels llocs ignasians i es comença a venerar la Cova. Es col·loca una creu al cim de la roca i es tanca la balma amb una porta. El 1603 es basteix al costat de la cova una capella dedicada a Sant Ignasi. Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d’exercicis espirituals i per acollir els pelegrins que venien a la Cova. L’any 1894 s’enderroca l’antiga residència i hi fou iniciada la construcció d’un gran edifici d’inspiració neoclàssica per residència dels pares jesuïtes. Entre 1915 i 1918 s’hi portà a terme la reforma del vestíbul de la cova o avantcova, que donà lloc a la decoració actual.

Imatges del tram

Transport, comerços, àpats i allotjament

L’itinerari del Tram 2. Castellgalí – Manresa, no transcorre per nuclis urbans, però passa aprop del barri El Xup de Manresa.

Per facilitar l’accés a informació actualitzada sobre ‘Transport, comerços, àpats i allotjament’ proporcionem els enllaços als nuclis urbans que disposen de pàgina web. Si hi ha possibilitats d’allotjament en refugi, alberg o similars ho indicarem. De tota manera, per tal de comprovar que la informació és actualitzada recomanem fer cerques directament a internet.

Nuclis urbans:
Castellgalí
El Xup
Manresa

Allotjament:
– Manresa
, Centre d’espiritualitat, Cova de Sant Ignasi, Camí de la Cova 17 (Manresa)
– Manresa, Alberg Lluís Espinal, Cova de Sant Ignasi, Camí de la Cova 17 (Manresa)

– Manresa, Alberg de Manresa, Xarxa d’albergs de la Generalitat de Catalunya (Manresa)

Mapa d'allotjaments

Mapa d’allotjaments tipus alberg, refugi o similars de la ruta. Amplia el mapa clicant aquest símbol  del la franga superior del mapa, per visualitzar quilometratge i durada aproximada de cada tram i fer-te les etapes del teu pelegrinatge.

[1] Durada aproximada: La durada del tram és aproximada, s’ha calculat sobre un promig 3,5 km/h i dependrà, també, del ritme, el nombre i la durada de les parades durant el recorregut.

[2] Altitud mínima | Altitud màxima: És l’alçada mínima i màxima que hi ha en el tram.

[3] Ascens acumulat és la suma tot de desnivell positiu, de pujada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell positiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell positiu.

[4] Descens acumulat és la suma total de desnivell negatiu, de baixada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell negatiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell negatiu.

[5] Llocs d’interès. Són llocs per on passa la ruta o propers.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *