R0. Tram 03. Manresa – Navarcles | 11,8 km, 3 h 50′

Dades tècniques del tram

Distància del tram: 11,8 km
Durada aproximada1: 3h 50′

Altitud inicial: 226 m
Altitud final: 263 m

Altitud mínima2: 203 m
Altitud màxima2: 304 m
Ascens acumulat3: 182 m

Descens acumulat4: 145 m

   Ruta del tram (clica aquí)

Clicant accediràs a Wikiloc. Per poder descarregar arxius (tracks) d'aquesta plataforma hauràs de tenir o de crear-te un compte a Wikiloc.

Fitxa tècnica del tram (clica aquí)

Clicant es descarregarà un document amb les dades tècniques d'aquesta pàgina i una descripció detallada de l'itinerari del recorregut del tram

El punt de partida (altitud inicial) i el punt final (altitud final) de cada tram comença i finalitza a l’església principal de cada nucli urbà.

Clica sobre la imatge per ampliar-la
Mapa interactiu (clica)

Clica en la icona de dalt del mapa, a l’esquerra, per veure el tram.  El tram hi trobaràs el punt d’inici, el punt final i la ‘Fitxa tècnica del tram’.  També pots clicar en el mapa sobre qualsevol punt d’un tram per descarregar la ‘Fitxa tècnica del tram’. 

Comarca: el Bages

Itinerari: Manresa, Viladordis, Navarcles.

Recorregut: Aquest tram ens descobrirà racons inèdits i meravellosos de la Catalunya central, llocs plens d’història i cultura, començarem a descobrir un gran territori. Iniciem el recorregut sortint de la famosa Cova de Sant Ignasi de Loiola i fent una passejada urbana per Manresa fins trobar la zona comercial per excel·lència del Bages. Es aquí on començarem a seguir una variant del Camí de Sant Jaume que ens portarà a trobar-nos amb el Santuari de la Salut de Viladordis, on podrem veure la pedra on s’agenollava Sant Ignasi durant les seves pregàries en aquest lloc. Passarem pel nucli de Viladordis per encarar el nostre camí cap el riu Llobregat on trobarem un exemple de les Tines del Bages on es feia el vi en la mateixa vinya. Els Tres Salts del Llobregat, la casa de les 7 Tines, la central elèctrica, tot al costat d’aquest riu tant important de Catalunya. A poca distància de Navarcles, el Monestir de Sant Benet de Bages, joia del romànic català i tot el seu complex turístic ens donen avant-sala a la vil·la de Navarcles, on podrem veure a la seva parròquia de Santa Maria, les relíquies de Sant Valentí. No us perdeu aquest tram, es fàcil de caminar, tot es per una ample pista que ens permetrà compartir el camí amb les persones que ens acompanyin o gaudir del silenci si el fem sols.

Llocs d’interès5
Església de Santa Maria de Viladordis - Santuari de la Salut

El lloc apareix documentat des del segle X, oscil·lant entre el nom de Vilamajor, que apareix el 982, i el nom de Viladordis, que ho fa el 970. Entre 915 i 938 l’església ja consta com a filial de la seu de Manresa. En el subsol davant de l’església hi ha una necròpolisalt medieval, tombes antropomorfes, situada sobre les restes d’una possible vil·la romanovisigòtica.L’església original era una construcció del segle IX, va ser destruïda el 999, quan les forces d’al-Mansur arrasaren l’església de Manresa fins als fonaments, i va ser tornada a destruir el 1114 arran de la devastació que sofrí el Bages arran d’una incursió d’un exèrcit almoràvit. Els orígens del santuari actual els trobaríem entre els segles XII i XIII. A cavall dels segles XV i XVI, es va traslladar la porta d’entrada cap a l’actual façana principal i es va erigir el campanar.

La imatge de la Mare de Déu de La Salut, és una talla de fusta gòtica del segle XIV. Des de la seva fundació, La Salut ha estat un indret freqüentat per peregrinacions, aplecs i trobades. El títol de la Salut, al santuari, va ser posterior al segle XVII fruit de les processons en què es demanava la salut, a causa de les pestes.

L’any 1522 Sant Ignasi va passar a Manresa onze mesos i durant l’estada que va realitzar a la ciutat anava freqüentment al santuari a resar i a demanar caritat a la Casa de les Marcetes, una casa que es troba a prop de l’església, on hi residien els que exercien el patronat i cuidaven l’església abans que hi hagués un mossèn resident. Sant Ignasi es va convertir en un gran devot. Actualment a l’entrada del santuari hi ha una pedra que recorda el lloc on s’agenollava per resar, la pedra conté la inscripció “Any 15 22 JHS Padre de S Ignasi“.

Els Tres Salts del Llobregat

El Llobregat es divideix en tres saltants: Els Tres Salts, l’un al costat de l’altre, on delimita entre els termes municipals de Sant Fruitós de Bages, a la riba dreta, i Talamanca a l’esquerra. A la riba creixen salzes blancs, àlbers i pollancres. En les èpoques de pluges importants, quan es produeix una crescuda del riu, Els Tres Salts es converteixen en una única cascada.

La roca dels Tres Salts és una calcària d’origen marí rica en fòssils en la qual es distingeixen dos nivells diferents: el superior que és dur i compacte, i el de sota que és menys resistent per la seva estructura nodulosa; d’aquí ve que es formin balmes al peu del saltant, quan aquestes cavitats s’esfondren el runam caigut se l’enduu el riu i el procés continua, fent retrocedir a poc a poc el salt, ho demostra la seva planta en forma de U. La roca dura de la llera està afectada per molts solcs, alguns profunds, orientats en la direcció del corrent. A vegades alguns còdols queden encallats en sots de la roca durant un temps, allí són moguts per la força de l’aigua, hi donen voltes i van colpejant el fons i les vores; amb el temps els sots inicials s’acaben convertint en unes cavitats arrodonides anomenades “marmites” de gegant.

Les tines dels Tres Salts, la casa de les Tines o les tines de Talamanca

Les tines dels Tres Salts, la casa de les Tines o les set tines de Talamanca és un conjunt format per set tines de pedra seca alineades i una barraca situat al municipi de Talamanca (Bages). Formaven conjunt amb unes altres sis tines, avui desaparegudes. Aquesta mena de construcció, molt utilitzada al llarg dels segles XVIII i XIX, es feia servir per transformar el most en vi a la mateixa vinya.

En aquella època, la vinya era un dels cultius més comuns a Catalunya. L’augment de població i el bon negoci que suposava l’exportació d’aiguardent cap al nord d’Europa i a Amèrica, va fer augmentar la plantació de raïm fins i tot en les zones on les terres eren més aspres i difícils de cultivar. Per facilitar-ne la feina i el transport, es van edificar les tines, amb l’objectiu de no haver de traginar el raïm fins els masos i poder treballar la fermentació del most al camp mateix. La construcció se situa pròxima a la desembocadura de la riera de Mura al riu Llobregat. Generalment estan a prop d’algun curs d’aigua per poder-les netejar a fons abans de trepitjar el raïm. Aquest es xafava dins la tina i es mantenia aïllat gràcies a les parets de pedra recobertes de ceràmica vidriada a l’interior. Aquestes construccions van anar caient en desús a partir del 1879, quan va arribar, a Catalunya, la fil·loxera.

Sant Benet de Bages

El monestir benedictí de Sant Benet de Bages, situat al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, és un dels conjunts monàstics de l’Edat Mitjana més ben conservats de Catalunya. El monestir fou fundat entre els anys 950 i 960 pel matrimoni Sal·la i Ricarda, vescomtes del Conflent. Sal·la posà el monestir sota la dependència directa de Sant Pere de Roma i disposà que els abats havien de ser escollits entre membres de la seva descendència. El 967 hi ha l’acta de fundació i la dotació del monestir, i es nomemà el primer abat conegut, Abbó. El 984 Adalbert, fillol del fill de Sal·la, va succeir a Abbó. La seva actuació va ser tan nefasta, que fou expulsat cap al 993. Li succeí un altre familiar, Seniofred, la gestió del qual tampoc no fou del gust dels monjos, tal com es reflecteix en un memorial que escriviren posteriorment.

El 972, mort Sal·la, es consagrà la primera església amb la presència del Comte Borrell de Barcelona i els bisbes de Vic, d’Urgell i de Barcelona. El 999 l’establiment va patir l’atac de les tropes d’Almansor. El 1002 es va escollir un nou abat, Ramió (1002-1032), triat pels monjos i sense la intervenció de la família dels fundadors. Entre els anys 1045 i 1074, Sant Benet va estar regit per l’abat Miró, germà de Ramon Berenguer I, Comte de Barcelona i de Girona. El 1075, a la mort de l’abat Miró, germà de Ramon Berenguer I, i com a conseqüència de la reforma eclesiàstica de Cluny, la situació canvia i Sant Benet fou unit al monestir de Sant Ponç de Tomeres (Erau, Llenguadoc-Rosselló). A la fi del segle XII es va recobrar la independència, l’abat Benet (1108-1152) fou triat entre els membres de la comunitat.

El 1114 l’establiment va patir una nova incursió islàmica, els efectes de la qual foren força greus, veient-se obligats a construir de nou l’església, l’actual, acabada cap al 1212. L’any 1348, durant la Pesta Negra, la comunitat va desaparèixer gairebé del tot. A mitjans del segle XVI, les dependències monàstiques es trobaven força deteriorades. El 1593 va perdre la seva independència i fou unit a Santa Maria de Montserrat, segons una butlla papal de Climent VIII.

El monestir va restar actiu fins a l’any 1835, quan va deixar de tenir comunitat arran de la desamortització de Mendizabal, i les propietats foren subhastades i el monestir fou venut a particulars. Actualment, és una propietat privada.

Imatges del tram

Transport, comerços, àpats i allotjament

L’itinerari del Tram 3. Manresa – Navarcles, transcorre pel poble de Viladordis, administrativament considerat una barriada del municipi de Manresa.

Per facilitar l’accés a informació actualitzada sobre ‘Transport, comerços, àpats i allotjament’ proporcionem els enllaços als nuclis urbans que disposen de pàgina web. Si hi ha possibilitats d’allotjament en refugi, alberg o similars ho indicarem. De tota manera, per tal de comprovar que la informació és actualitzada recomanem fer cerques directament a internet.

Nuclis urbans:
Manresa
Viladordis (nucli de Manresa)
Navarcles

Allotjament:
– Manresa, Centre d’espiritualitat, Cova de Sant Ignasi, Camí de la Cova 17 (Manresa)
– Manresa, Alberg Lluís Espinal, Cova de Sant Ignasi, Camí de la Cova 17 (Manresa)

– Manresa, Alberg de Manresa, Xarxa d’albergs de la Generalitat de Catalunya (Manresa)

Mapa d'allotjaments

Mapa d’allotjaments tipus alberg, refugi o similars de la ruta. Amplia el mapa clicant aquest símbol  del la franga superior del mapa, per visualitzar quilometratge i durada aproximada de cada tram i fer-te les etapes del teu pelegrinatge.

[1] Durada aproximada: La durada del tram és aproximada, s’ha calculat sobre un promig 3,5 km/h i dependrà, també, del ritme, el nombre i la durada de les parades durant el recorregut.

[2] Altitud mínima | Altitud màxima: És l’alçada mínima i màxima que hi ha en el tram.

[3] Ascens acumulat és la suma tot de desnivell positiu, de pujada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell positiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell positiu.

[4] Descens acumulat és la suma total de desnivell negatiu, de baixada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell negatiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell negatiu.

[5] Llocs d’interès. Són llocs per on passa la ruta o propers.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *