R1b. E06.1. Puigcercós – Campdevànol | 22,4 km, 7h, – variant Lluçanès

L’esment més antic del lloc és el de l’any 975 en una cessió de la vila rural de “Doneia” o “Donia” al monestir de Ripoll. Entre els anys 980 i 1087, la parròquia fou adscrita a la jurisdicció civil i eclesiàstica del monestir de Ripoll.

El nom de la parròquia apareix en uns escrits del bisbat de Vic, entre els anys 1026 i 1154, com a “Sancta Eulalia de Viladonga”, “Sancta Eulalia de Viladonega” i “Sancta Eulalie de Vila doneia”. Al segle XVII Viladonja, juntament amb Sant Esteve de la Riba, fou lloc reial. L’edifici actual es va reconstruir al segle XVIII, damunt d’una església romànica primitiva, de la qual es conserva la disposició de la nau, ampliada amb una sagristia i capelles laterals. L’edifici actual es va reconstruir al segle XVIII, damunt d’una església romànica primitiva, de la qual es conserva la disposició de la nau, ampliada amb una sagristia i capelles laterals.

La vila rural d’Estívola, on es troba l’església actual, fou donat al monestir de Ripoll, abans de l’any 890, pel comte Guifré I el Pelós. És possible que en aquest moment ja existissin l’església i la parròquia, documentades des de l’any 938, i que l’any 1040 consta com dedicada a sant Pere. En uns escrits del bisbat de Vic, entre els anys 1026 i 1154, apareixia un “Sancto Felice” (“Sancto Felicio” i “Sancto Felicis”), que hom pot identificar amb Sant Feliu d’Estiula. Aquesta doble advocació no es contradiu, ja que sant Pere i sant Feliu són dos màrtirs que sovint van junts per raó de la festivitat i, per tant, l’església podia molt bé tenir des de bon principi els dos titulars; així, veiem que l’any 1319, era denominada de Sant Pere i Sant Feliu, i a partir del segle XVIII, només a Sant Feliu.

El primitiu edifici fou refet l’any 1640 i totalment transformat el 1731, quan hom engrandí i sobrealçà la nau, i fou construït un campanar i dues capelles laterals

Campo de Vanalo, nom antic de Campdevànol, existent ja des de l’any 890, quan apareix esmentat en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll. L’església de Sant Llorenç apareix en el registre de parròquies del Bisbat de Vic des de l’any 1075, fet que indica la seva existència amb anterioritat a aquesta data. En els segles XI i XII surt esmentada com a “St.Laurencio de Campo Avandali o Vanalo”.

Pertangué, des d’antic, al monestir de Santa Maria de Ripoll, possessió confirmada l’any 1260 en un breu del papa Alexandre IV. La jurisdicció del seu terme fou motiu de plet entre el bisbat de Vic i el monestir de Ripoll, que l’any 1312 fou sentenciat a favor del monestir.

De la primitiva església romànica només en resta el campanar i part dels murs, ja que l’edifici patí una greu destrucció al segle XVII. L’edifici original fou profundament reformat entre els anys 1671 i 1674. L’any 1868 li fou afegida com a sufragània l’antiga parròquia de Sant Quintí de Puig-rodon. L’any 1936 fou devastada i incendiada, i des d’aleshores resta abandonada i sense culte. L’any 1990 el Bisbat de Vic donà l’església a la família Capdevila, que la rehabilità.

La primitiva església parroquial de Sant Cristòfol, també anomenada “la Vella”, es troba a força distància de la població actual, sota el turó de Puigcorber, al costat nord-oriental de la població de Campdevànol. Més a prop de la població hi ha una nova església parroquial, del segle XVII, del mateix nom: Església vella de Sant Cristòfol de Campdevànol, amb la qual cal no confondre’s. Tampoc amb l’actual al mig del poble: Església de Sant Cristòfol de Campdevànol, construïda entre el 1885 i el 1890.

‘”La Vella” és esmentada en un document datat l’I de desembre de l’any 987 en un plet sobre el “sacrosancto altario […] de locum veneraciones Sancti Christophori cuius baselica est in termino villa Ripollensis in Campo de Avandalo” (l’altar sagrat […] del lloc de veneració de Sant Cristòfol, la basílica del qual es troba al final de la vila de Ripoll, al Camp d’Avándalo). Posteriorment, és citada en les parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII com “Sto. Xristoforo de Camp d’avana”.

Les dades documentals conegudes sobre l’església de Sant Cristòfol, “La Vella”, són pràcticament inexistents i només en sabem que l’any 1885 s’extingí el culte i fou edificat un nou edifici: l’Església vella de Sant Cristòfol de Campdevànol, i que el 1936 fou dinamitada quan servia com a dipòsit de municions.

Campo de Vanalo, nom antic de Campdevànol, existent ja des de l’any 890, quan apareix esmentat en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll. La denominació de Campdevànol continua apareixent en la documentació, sota diferents topònims: l’any 919 “Villa Davandali”, el 979 “Villa Campo de Vanali”, el 1018 “Campi Avandali”, el 1075 “Campi de Avanal”, el 1117 “Campo Vandali”, etc. Tots ells resultat, sembla, de la derivació de l’antropònim d’un primer terratinent del lloc, anomenat Avàndal o Avànal.

Sant Cristòfol de Campdevànol és un església neoclàssica tardana aixecada entre el 1885 i el 1890, data aquesta de la seva inauguració. El 1944, a causa d’un terratrèmol i al desgast provocat pels bombardejos de la guerra civil, el campanar va ensorrar-se, però tot el poble va voler participar en la reconstrucció d’aquest, finalitzada el 1945.