Comarca del Berguedà
El Berguedà es troba entre el Prepirineu i la Depressió Central. Delimita al nord amb la comarca de la Cerdanya; a ponent, amb l’Alt Urgell i el Solsonès; a llevant, amb el Ripollès i Osona, i al sud, amb la comarca del Bages.
El medi físic forma dues unitats o sub-comarques ben diferenciades, tant en les activitats econòmiques com en la fisonomia del paisatge: l’Alt Berguedà i el Baix Berguedà.
Els rius i rieres que reguen el Berguedà permeten als seus visitants gaudir d’uns paratges naturals on es respira autèntica tranquil·litat i, a la vegada, són un lloc ideal per a la pràctica de diverses activitats esportives.
D’aquests rius i rieres cal destacar el Llobregat no tant sols per la seva bellesa si no també per que les seves aigües han estat aprofitades al màxim amb canals, sèquies, molins, fàbriques i colònies tèxtils. El Llobregat ha estat anomenat “el riu més treballador d’Europa”
Neix sota els singles de Castellar de n’Hug i en el seu curs alt discorre per una vall típica de muntanya entre frondosos boscos. Aigües avall trobem el pantà de la Baells, amb una capacitat de 115 milions de m³, inaugurat l’any 1975, va submergir el poble de Sant Salvador de la Vedella, del qual només queda l’antic monestir, que es pot veure sobresortir de les aigües formant una petita illa.
Les aigües del Llobregat un cop han saltat la presa del pantà, es precipiten cap a la colònia Rosal i cap un munt de fàbriques tèxtils que van aprofitar cada salt d’aigua, al seu voltant els empresaris hi van construir petits nuclis urbans, les colònies.
Pel fet de tenir una influència mediterrània marcada, el clima del Berguedà es caracteritza per la seva irregularitat: anys de moltes pluges, anys de secada, altres d’hiverns llargs, freds i amb abundor de neu, seguits d’altres d’hiverns suaus i sense neu exceptuant als cims més alts.
El clima del Berguedà el podem dividir en quatre tipus: Alpí, Subalpí, Submediterrani i Mediterrani humit.
Indústria: Tradicionalment, el tèxtil ha estat la principal font d’ingressos. Aquesta activitat va créixer al llarg d’aquest segle i va arribar a una ocupació del 75% de la població activa el 1975. El principal vestigi de l’època daurada del tèxtil el tenim en les nombroses colònies tèxtils que s’implantaren al llarg del Llobregat, en el Baix Berguedà. Actualment, aquestes colònies formen part de projectes de rehabilitació 
per potenciar el turisme a la zona; les antigues construccions s’utilitzen també per a noves activitats industrials i de serveis.
L’explotació de la conca carbonífera ha estat també una de les activitats més pròsperes de la comarca, assolint el màxim de producció i mà d’obra cap al 1960. El carbó que se n’extreu és lignit. La conca minera se situa a l’Alt Berguedà. Les mines que resten en actiu són les de Saldes. Algunes de les antigues explotacions ja es poden visitar actualment i són un altre dels atractius turístics de la comarca.
Història: Després de la sotragada sarraïna, a partir del segle VIII, el territori Berguedà serà repoblat i organitzat pel comte indígena Borrell, a instàncies del rei franc Lluís el Pietós. Testimonis d’aquesta tasca són les fortificacions defensives, com les del Castellot de Viver; les fundacions monàstiques, com la de Sant Salvador de la Vedella (830); les consagracions d’esglésies, com les dels castells de Lillet (833), Saldes (857) i Santa Maria d’Olvan (889), i les rompudes de terres, com les de Borredà (856).
Vers la fi del segle IX, Guifré el Pelós continuarà la reconquesta i la repoblació del territori i arribarà a la línia de Puig-reig, Merola, Serrateix, Montdarn, Casserres, Obiols, Avià, Gargallà i Sorba, zona que serà protegida amb castells defensius.
Aquestes terres passaran a dependre administrativament del comtat de Cerdanya i formaran, dintre d’aquest comtat, l’anomenat pagus del Berguedà.
En aquesta etapa, el Berguedà serà regit per vescomtes que detindran el poder en nom dels comtes. El personatge més conegut de la família vescomtal serà el trobador Guillem de Berguedà, cavaller d’agitada vida, destra espasa i afilada ploma.
Juntament amb l’organització política i militar, el Berguedà també s’estructurarà des del punt de vista religiós. Esglésies i monestirs poblaran aquestes terres. Entre aquests darrers cal esmentar, per la seva especial rellevància, Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà), Serrateix (Viver i Serrateix), la Portella (la Quar) i Santa Maria de Valldaura (Olvan). Cal esmentar, també, les canòniques de Santa Maria de Lillet, Sant Joan de Montdarn (Viver i Serrateix) i Sant Jaume de Frontanyà, i la presència d’ordes militars, en concret, hospitalers a Berga i templers a Puig-reig.