Comarca del Ripollès

Des d’aleshores, el que avui entenem com a comarca del Ripollès, tot i la seva unitat geogràfica, ha passat per una història administrativa força dispersa. En els seus orígens els territoris o pagus de la comarca havien format part, en moments diferents, dels comtats de la Cerdanya, Osona i Besalú.

Història: L’any 879 representa l’inici del desenvolupament de la comarca, quan Guifré el Pelós emprèn la conquesta o reorganització dels territoris, estimulada pels grans monestirs de Santa Maria de Ripoll (880) i de Sant Joan de les Abadesses (885), ambdós fundats per Guifré i confiats a la tasca repobladora i reorganitzadora de la zona. Més tard, en les particions de dominis ocorregudes entre els hereus del Comte Guifré, tot el sector va passar a la branca cerdana, cosa que va propiciar la creació del comtat del Ripollès a partir del 988, que fou adjudicat a Oliba, futur bisbe i abat.

L’organització definitiva de les vegueries catalanes durant el segle XIII va remarcar més que mai l’esquarterament administratiu del Ripollès, i el convertí en l’indret de Catalunya on hi havia més vegueries i sotsvegueries en menys espai: les vegueries de Camprodon i Ripoll i les sotsvegueries de Ribes i la Ral. Aquesta divisió administrativa, però, s’anà afeblint al llarg dels segles XV i XVI, i a mitjan segle XVII tota la comarca estava sota jurisdicció de la mateixa vegueria.

Parlar de cultura al Ripollès, la comarca bressol de Catalunya, és parlar gairebé de la raó de ser del poble català. Al monestir de Santa Maria de Ripoll, a mitjan segle X, ja es va formar un dels més importants scriptoriums, el qual fou impulsat per l’abat Oliba. Va donar obres de gran importància historiogràfica, com els Cronicons Rivipul.lenses, i s’hi va copiar la famosa bíblia miniada de Ripoll que es conserva a la Biblioteca vaticana.

L’arxiu-museu de Ripoll, al costat mateix del monestir de Santa Maria, té mil metres quadrats repartits en tretze sales i ofereix una mostra de les principals manifestacions culturals de la comarca: paleontologia, prehistòria, història, indumentària, ceràmica, vidre… amb representacions de les antigues indústries del ferro, armes de foc, estris dels antics pastors, etc.

L’arribada del ferrocarril, a la fi del segle XIX, gràcies a l’explotació de les mines de carbó de Surroca (Ogassa), va tenir un gran paper per al desenvolupament de l’economia del Baix Ripollès a la darreria del segle XIX i durant tot el segle XX. Segles enrere, mercès a l’aprofitament de l’energia dels salts d’aigua, de la matèria primera i el combustible dels jaciments de ferro i carbó, aparegueren fargues (procediment anomenat farga catalana) que va originar la indústria d’armes de foc i la fabricació de claus. Actualment, al Ripollès roman l’única farga catalana del Principat i al museu folklòric de Ripoll se’n pot contemplar una reproducció.

A causa de l’abundància del bestiar de llana a la contrada, aviat va néixer la indústria tèxtil: les parairies preparaven la llana, les dones de les poblacions s’encarregaven de filar i els teixidors la convertien en mantes i draps en general. Al llarg del segle XIX aquesta activitat s’anà transformant i aparegueren importants empreses de filatures i teixits. La indústria alimentària, la del paper, la de la construcció i d’altres, són alguns exemples d’un bon nivell industrial.

Quant a l’agricultura, cal dir que els conreus del Ripollès es troben condicionats per l’altitud i les disposicions del terreny. Sègol, patates i pastures a les zones altes, i a les zones més baixes blat i blat de moro. La ramaderia és un dels trets més característics de la comarca ripollesa. Des de la més remota antiguitat les muntanyes han estat freqüentades durant l’estiu pels ramats procedents de la plana. Cal destacar els ramats de cavalls i els de bestiar autòcton.

La bellesa del paisatge del Ripollès, el clima, l’abundància i la qualitat d’aigües termals i minerals, i més tard la popularització de l’esquí (del qual la Vall de Ribes n’és capdavantera a tot l’Estat, ja que s’hi practica des de principis de segle), ha dotat la comarca d’una important indústria turística.

La resplendor del romànic al Ripollès ha sembrat els pobles de la comarca amb un inestimable patrimoni artístic que abraça gran part de la tipologia arquitectònica del romànic català.

Els monestirs, castells i més de seixanta esglésies -d’una sola nau, un sol absis i campanar d’espadanya, generalment, engalanen la bellesa natural de tota la comarca. Al sector del baix Ripollès, descobriu el monestir de Santa Maria de Ripoll. La seva portalada (segle XII) “la Bíblia impresa al cor de Catalunya”, segons Verdaguer, és l’obra d’escultura romànica més important del país. El monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb el conjunt escultòric del Davallament, conegut com el “Santíssim Misteri” (1251), és un dels més importants grups catalans de l’època i ha estat objecte d’una veneració especial. L’església vella de Sant Cristòfol, a Campdevànol, Sant Pere de Montgrony, a Gombrèn, Santa Maria de Matamala a les Llosses, Sant Julià de Vallfogona, a Vallfogona, i Sant Martí de Surroca, a Ogassa són exemples notables de puresa romànica, en un màgic contrast amb la nova església de Sant Pau de Seguries, iniciada vers el 1960, de línies modernes i funcionals, amb grans vitralls. Vegeu també el castell i l’església de Palmerola.

A la Vall de Ribes, a Ribes de Freser, podreu apreciar l’església de Santa Maria i les restes del castell de Sant Pere. Si agafeu la carretera de Campelles que surt de Ribes mateix, arribareu a la capella de Sant Antoni, un indret molt pintoresc fora de la vila. Arreu del terme de Queralbs hi ha nombroses coves, les més famoses són les de Rialb o les de “les Encantades” amb estalagmites, i estalactites, uns 250 m de profunditat. Al mateix municipi trobareu l’església romànica de Sant Jaume de Queralbs, amb uns capitells bellament esculpits, i el Santuari de Núria, un dels santuaris marians més importants del país, que té alhora un especial significat polític per als catalans, ja que és on es va redactar el famós Estatut de Núria l’any 1931.

Fustanyà, agregat a Queralbs, és un petit nucli de cinc cases disperses i una gran masia moderna, anomenada Fustanyà, prop de la qual es troba l’església romànica de Sant Sadurní. També són romàniques l’esglesiola de Santa Magdalena, a Pardines, l’església de Sant Vicenç, a Planoles i de Sant Cristòfol, a Toses; aquesta última té pintures modernes a l’absis, que segueixen l’estil romànic.