R1. Tram 14. Ribes de Freser – Queralbs | 7 km, 2 h

La capella de la Mare de Déu del Carme, és un petit edifici de planta rectangular, edificat sobre un penyal en al mig del veïnat de Batet. Té un petit campanaret d’espadanya damunt de l’atri. Per la part posterior, l’església s’aboca vers un penya-segat. Hom pensa que la capella del Carme de Batet, va lligada a la vida i història del veïnat. Malgrat l’aspecte rústec i antic de la capella, aquesta es degué construir entre els segles XVII i XVIII al mateix temps que va sorgir el poble de Batet, actualment un petit veïnat de Ribes de Freser. Arran d’un repetit fet sobrenatural esdevingut a la roca, sobre la qual es troba assentada l’església, aquesta va ser objecte d’un vot per part dels habitants de Batet, que es van comprometre a celebrar solemnement la festa de la Mare de Déu del Carme si eren salvats d’una epidèmia de còlera que es va estendre per tota la vall l’any 1854. Aquesta festa encara es fa i a la capella s’hi celebra missa per als veïns del lloc.

L’ermita de Sant Sebastià, està aïllada  i situada en un camí costerut que continua al principi del carrer de la Font de Dalt, als afores del Queralbs, arribant al poble. Es tracta d’una petita i senzilla construcció de planta rectangular d’una nau amb cobert. Dins el poble, als inicis del carrer del Pla, hi trobem la capella del Roser, una petita capella cantonera que es troba adossada per un costat a una casa del carrer, d’una sola nau. A la part superior de la façana hi ha una fornícula d’arc de mig punt amb un plafó de rajola que representa la Mare de Déu del Roser. Un rètol en el carrer indica que la capella és del segle XVII.

L’església s’esmenta per primera vegada l’any 978 quan es demana al bisbe Guisad l’erecció d’una parròquia al lloc de Queralbs. Al segle xii, amb l’augment de la població, es reedifica sobre la primitiva església. Durant els segles XV i XVII es van realitzar algunes modificacions com l’ampliació de la nau central amb dues capelles, la construcció d’una sagristia amb capella i l’edificació d’un campanar de torre coronat per una petita espadanya. Amb el terratrèmol de 1427, en el qual es va dir que “moriren gairebé tots els habitants de Queralbs”, calgué refer la volta de l’església, que es veu molt sensiblement apuntada. La seva porta d’accés és al mur de llevant i conserva encara algunes restes de la ferramenta que abans la decorava. Protegeix la porta un porxo o nàrtex, format per sis arcades, a manera d’andanada de claustre, que descansen sobre cinc columnes amb capitells esculpits amb fulles estilitzades, volutes, animals i algun cap humà. El lloc de Queralbs és esmentat per primera vegada amb el nom de “Cairosalbos” l’any 938, quan Auresza en el seu testament llegà béns situats a Queralbs amb d’altres de Planoles i de la Vall Pedrera al monestir de Sant Joan de les Abadesses. En aquest lloc, situat aleshores dins la demarcació de Fustanyà, s’hi concentrà un nucli de persones, que són les que l’any 978 demanaren al bisbe Guisad que erigís en parròquia o sufragània l’església que els seus pares havien aixecat.