R0. Tram 10. Gironella – Olvan | 5,0 km, 1h 30′
Perfil de l’etapa
de dalt del mapa, a la part superior esquerra, per veure el tram. El tram indica el punt de sortida i els diferents punts de l’itinerari fins el punt d’arribada. Pots clicar sobre la icona 
per ampliar el mapa i sobre els globus per veure els punts per on passa l’itinerari i els llocs d’interès. L’itinerari del mapa procura identificar llocs de la ruta que poden ser d’utilitat per guiar-nos i orientar-nos durant el recorregut i altres punts que, tot i no ser dins el traçat de l’etapa, poden ser d’interès.Ruta 0. Tram 10. Gironella – Olvan
Comarca: el Berguedà
Itinerari: Església Santa Eulàlia de Gironella, Mas la Casanova, Coll de la Perutxa, Mas Clotet, Serrat de la Llosa, Mas Collservera, Església de Santa Maria d’Olvan
L’itinerari principal recull els punts principals del recorregut i el punt de partida (altitud inicial) i el punt final (altitud final) de cada etapa comença i finalitza a l’església principal del nucli d’inici i final o de la zona.
La durada del tram és aproximada, s’ha calculat sobre una mitjana de 3,5 km/h tenint en compte la distància i l’ascens i descens acumulat però dependrà, també, del ritme, el nombre i la durada de les parades durant el recorregut.
Clicant accediràs a Wikiloc. Per poder descarregar arxius (tracks) d'aquesta plataforma hauràs de tenir o de crear-te un compte a Wikiloc.
Llocs d’interès5
Una llegenda d’Olvan parla sobre l’origen del nom. Diu així: “Hom afirma que el nom d’Olvan té el seu origen en l’ajuda que el Rei Moro de Berga va demanar al Rei Moro de Vic. Arrel d’aquesta petició, el segon va enviar un gran exèrcit perquè ajudés al primer. En veure’l passar prop d’Olvan, un cabdill cristià de la zona va exclamar: “On van? Ells la pagaran, com més seran més moriran”.
Les primeres notícies de l’església de Santa Maria d’Olvan són del segle X. L’any 905 es consagrava l’església a honor a la Mare de Déu, pel bisbe de la Seu d’Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l’actual poble d’Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l’any 1285 els senyors d’aquesta baronia cediren el delme de l’església d’Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Quan la baronia de Portella s’uní als dominis dels Pinós, l’any 1369, l’església passà a formar part de la baronia de Gironella i Olvan. L’església romànica fou remodelada al llarg dels segles i finalment d’una manera total el segle XVIII. Així, l’any 1786, l’edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l’actualitat al bell mig del nucli d’Olvan. Essent un exemple del barroc de la Catalunya interior.
Probablement la construcció de la rectoria d’Olvan es realitzà en la mateixa època de les obres de la parroquial, cap a finals del s. XVIII, temps de gran prosperitat al camp català que queda reflectida en una intensa activitat constructiva a tot el terme municipal (ampliació de masies i construcció de masoveries) i en el creixement del mateix nucli urbà d’Olvan.
Santa Maria de Valldaura, església del municipi d’Olvan, situada al v nordest del terme, a 14km del nucli urbà. L’origen del monestir de Valldaura cal cercar-lo en una comunitat femenina que s’hauria establert en aquest indret cap al 1006 i que tenia cert lligam amb el monestir de benedictins de Sant Pere de la Portella. El 1218 aquella comunitat va rebre el mas de Valldaura, amb el vistiplau dels Portella, protectors de l’establiment. Possiblement en aquell moment fos una comunitat benedictina.
L’any 1231 Bernat de la Portella i la seva germana Geralda de Portella varen fundar el monestir de les monges benetes al lloc del Gavar i el dotaren en bens. L’església es va construir a partir de l’any 1233, data en què el bisbe Ponç d’Urgell va donar permís per a edificar l’oratori monacal. Les monges, procedents dels monestirs de Santa Maria de Bovera del terme de Guimerà (Urgell), s’hi varen instal·lar el 1240, per ordre del papa Gregori IX, el qual havia manat a la comunitat de la Bovera que es dividís i es traslladés, la meitat al monestir veí de Vallganta, i l’altra meitat a Valldaura per tal de construir i organitzar el nou monestir.
Des del seu naixement el monestir fou protegit pels nobles del Berguedà i, d’una manera molt especial la família fundadora dels senyors de la Portella, van augmentar el patrimoni de la comunitat al llarg del segle XIII. La fama del monestir de Valldaura féu que la casa fos escollida com a lloc d’enterrament de dones il·lustres de la comarca: Sibil·la de la Portella i Sibil·la d’Anglesola, entre d’altres. L’any 1276 Jaume I li cedia els rèdits de la Cerdanya i el Conflent. El segle XIII es caracteritzà per l’augment constant del patrimoni de Valldaura amb l’adquisició de terres a l’entorn del monestir però també a llocs allunyats, concretament al Ripollès i a la Segarra. L’expansió del monestir de Santa Maria de Valldaura va xocar amb els interessos del monestir veí de Sant Pere de la Portella, la qual cosa féu que el segle XIV s’enfrontessin en un llarg plet sobre terres que ambdós pretenien.
A finals del segle XIII el monestir va passar per un període d’estancament i el 1327 començaven les accions per traslladar la comunitat a la vila de Berga adduint que el monestir de Valldaura es trobava en un lloc miserable i perillós. Poc després, l’any 1338, el monestir de Valldaura es va dividir en dues comunitats d’una quinzena de monges cada una. Una restà a Valldaura i la segona es va traslladar a Berga amb el nom de Santa María de Montbenet. La comunitat que es va quedar a Valldaura passava llavors per una època de decadència i el 1398 es va traslladar a la ciutat de Manresa, abandonant el monestir i ocupant una capella dedicada al Sant Esperit cedida per Bartomeu Amargós, que seria coneguda amb el nom de Santa Maria de Valldaura de Manresa. El 1461 la comunitat, molt reduïda, es va extingir.
Actualment, l’esglèsia és l’únic element que es conserva del monestir.
Imatges del tram
Transport, comerços, àpats i allotjament
L’itinerari del Tram 10. Gironella – Olvan, transcorre pels nuclis citats.
Per facilitar l’accés a informació actualitzada sobre ‘Transport, comerços, àpats i allotjament’ proporcionem els enllaços als nuclis que disposen de pàgina web. Si hi ha possibilitats d’allotjament en refugi, alberg o similars ho indicarem. De tota manera, per tal de comprovar que la informació és actualitzada recomanem fer cerques directament a internet.
Nuclis habitats:
– Gironella
– Olvan
Allotjament:
– Gironella, Càmping Gironella (Gironella)
Mapa d'allotjaments
Mapa d’allotjaments tipus alberg, refugi o similars de la ruta. Amplia el mapa clicant aquest símbol del la franga superior del mapa, per visualitzar quilometratge i durada aproximada de cada tram i fer-te les etapes del teu pelegrinatge.
[1] Durada aproximada: La durada del tram és aproximada, s’ha calculat sobre una mitjana de 3,5 km/h tenint en compte la distància i l’ascens i descens acumulat però dependrà, també, del ritme, el nombre i la durada de les parades durant el recorregut.
[2] Altitud mínima | Altitud màxima: És l’alçada mínima i màxima que hi ha en el tram.
[3] Ascens acumulat és la suma tot de desnivell positiu, de pujada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell positiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell positiu.
[4] Descens acumulat és la suma total de desnivell negatiu, de baixada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell negatiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell negatiu.
[5] Llocs d’interès. Són llocs per on passa la ruta o propers.