R0. Tram 05. Sallent – Balsareny | 6,1 km, 1 h 45′

Casa pairal de la família Torres Amat, situada al costat del riu Llobregat, les seves luxoses sales són un exemple excel·lent per copsar el poder de la burgesia catalana. La vinculació dels Torres amb la vila de Sallent ve d’antic les primeres notícies daten de l’any 1252, segle XIII. Al segle XVI se sap que posseïen grans extensions de terres de conreu. Joan de les Torras (1567-?) va fer construir les voltes del soterrani (una de les quals porta la data de 1625), i en temps del seu fill Miquel de las Torras (1633-?) es va obrir un nou portal adovellat i unes finestres, una de les quals té gravada a la llinda la data de 1683. Al segle XVIII s’uneixen les famílies Torres i Amat i d’aquest matrimoni van néixer dotze fills, la qual cosa va obligar a ampliar la casa. Dues llindes de la façana sud, una al damunt d’un nou portal i l’altra en un balcó, porten la data de 1774.

Entre els seus membres més destacats de la família Torres – Amat figura el bisbe Fèlix Torres Amat (1772-1847), religiós, bisbe reformador, hereu de les idees i la cultura del segle XVIII i amb una vida plena de contrastos. El 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on participà en la Biblioteca d’Escriptors Catalans, raó per la qual se’l considera entre els precursors de la Renaixença. La Bible Society de Londres li encarregà la traducció al català de la Bíblia, però la prostració d’aquesta llengua va fer que la traducció no reeixís.

L’hereu de la família Torres – Amat, Antoni Torres Amat (1756-1831), demanà autorització al bisbat, el 1814, per a prendre aigua del canal de la Mitra, per tal de moure unes rodes hidràuliques destinades a unes màquines que pensava instal·lar i que van donar peu a una fàbrica adjacent a la casa que es posà en marxa el 1816. Anys més tard va ser en aquesta fàbrica on s’hi va instal·lar un dels primers telers mecànics que van funcionar a Catalunya i és l’origen de la revolució industrial a la península ibèrica.

El nom de Sallent apareix per primer cop el 955 (ipso Saliente). Els senyors comtals del castell foren els Gurb – Queralt; el primer conegut és Sendred de Gurb, que consta que ho era el 1005. El domini d’aquesta família perdurà fins al 1208 quan Berenguer de Queralt vengué el castell al rei Pere I.

El pont del Batlle Pere Otger, que fou qui impulsà la seva construcció, conegut popularment com a Pont Vell, és un pont gòtic construït al segle XIV per tal de facilitar l’accés a la vila que es feia abans del pont per la resclosa del Mal Pas. El 1333 es va iniciar la construcció del pont amb un privilegi del rei Alfons el Benigne i s’acabà de bastir l’any 1373, després de més de 40 anys de treballs, en el mateix lloc on s’aixeca l’actual pont vell. Va ser el primer pont permanent que unia les dues bandes del Llobregat entre Gironella i el Pont de Cabrianes. Està fet de pedra tallada, consta de cinc arcs amb una curvatura més pronunciada als inicis, i els pilars estan protegits per trencaaigües. Tot i així, el 1747 una riuada el trencà i n’ensorrà les arcades centrals i la Real Audiència del Principat encarregà la redacció dels plànols d’un nou pont que es començà el 1749. Per la seva monumentalitat esdevingué icona de la vila i símbol principal del seu escut. El 1886 s’eixamplà el pont amb unes voreres per a vianants. El 1939, durant la Guerra civil, s’intentà volar-lo, però només en va restar afectada una arcada que es va reparar després de la guerra.

En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels seus castlans, vassalls encarregats de la guarda, la defensa i el govern d’una castlania que incloïa el castell i també el territori o terme circumdant. Però, de l’aigua de la Sèquia només se’n podien servir els manresans, de manera que els pagesos de Balsareny i altres pobles de la rodalia havien de veure com el canal passava pel costat de les seves terres sense poder-ne tocar ni una gota. Naturalment, això va provocar molts conflictes al llarg dels anys.

Als segles XVI i XVII es registren un bon nombre de denúncies, multes i episodis de rebel·lia per part dels hortolans de Balsareny, sovint sota l’empara o directament atiats pel mateix baró o pel rector, ja que els horts més importants del poble regats amb la Séquia eren a la Coromina i propietat del baró i del rector. Encara es conserva l’aqüeducte o pont anomenat del Rector, perquè es troba on la parròquia tenia els seus horts.

Al segle XVIII els veïns de Balsareny que tenien horts a la vora de la Sèquia hi feien forats per poder regar, tapant-los i destapant-los segons la seva conveniència. Quan la Junta de la Sèquia ho va saber va fer tapar aquells forats i va deixar sense aigua els horts del poble. En aquell moment el rector de Balsareny era Roque García de la Enzina, un capellà il·lustrat que escrivia versos, tenia nocions d’enginyeria i que fou un personatge important en la història del poble, sobretot perquè va impulsar la construcció d’un pont sobre el Llobregat. El rector García va enginyar un curiós aparell que ara s’anomena “trompa” o “cantimplora”, i que és un sifó que permet treure aigua de la Sèquia sense fer-hi cap forat. No cal dir que aviat tots els pagesos es van afanyar a imitar-lo. El rector fou denunciat pels manresans i, tot i que les ordenances de la Séquia només prohibien foradar i no deien res d’altres sistemes més sofisticats, el litigi es va allargar de 1787 a 1791, i finalment la Reial Audiència va condemnar Roque García a pagar una multa. Molt més endavant, ja al segle XX, la Junta de la Séquia va arribar a un acord amb els propietaris dels horts i es van modificar els reglaments per permetre l’ús per als regants de fora de Manresa en unes hores determinades. Encara en algunes cases de Balsareny conserven les trompes que havien utilitzat anys enrere.

El primer document històric al·lusiu a Balsareny, datat l’any 951, l’anomena Balceringia; en canvi, al segon document més antic que hom coneix, del 977, ja surt escrit Balciaren, del qual deriva l’actual nom del poble. 

La construcció del pont de Balsareny va convertir aquesta població en una cruïlla estratègica. Antigament el tragí de la sal era molt important. A part de la ruta que anava cap a Barcelona n’hi havia una de transversal per on es transportava la sal de Cardona cap a la plana de Vic. Aquesta ruta travessava el pla de Bages per Santpedor i creuava el Llobregat pel Pont de Cabrianes, facilitant la comunicació dels pobles d’Osona i el Lluçanès amb la zona del pla de Bages, camí molt utilitzat pel comerç de la sal de Cardona; a partir d’aleshores hi passava també la ruta de la sal cap a Vic. A Balsareny no hi havia pont i, per travessar el riu, els vilatans havien de passar per un gual, un indret on es pot passar el riu a peu, a cavall o amb carro, que hi havia una mica més avall del pont actual. Però si el riu feia una crescuda havien de fer la volta fins a Sallent.

La construcció del pont va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer i també va motivar que s’instal·lessin més hostals al poble. El seu impulsor va ser el rector del poble: Roc García de la Enzina, un personatge destacat en la història de Balsareny. Era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Havia nascut en un lloc de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, cridats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. Va dirigir diverses obres a Balsareny però l’obra més important fou el pont sobre el Llobregat, costejada pel mateix rector i pels parroquians. S’inicià l’any 1779 i després d’alguna interrupció s’acabà l’any 1797. La tradició diu que va ser el rector Roc García qui va dirigir l’obra.

Situada a una banda del pont del riu Llobregat, és una de les capelletes més conegudes de Balsareny. Fou construïda per mossèn Roc Garcia de la Enzina després d’acabar les obres del Pont del Riu (pont de Balsareny), el 1797. Passat el pont hi havia hagut un altre pedró amb la imatge de la Puríssima, del qual avui no en queden rastres. A la capella de Sant Roc s’hi va esculpir una dècima (poesia de deu versos), avui força deteriorada per l’erosió.

Una placa de marbre que s’hi va col·locar l’any 1916 transcriu la dècima que estava gravat a la pedra, i que reproduïa uns versos redactats per Roc García, rector de Balsareny que va impulsar la construcció del pont: Virgen Dolorosa, el puente / por Vos, sin mal concluido, / guardad, pues el pueblo unido / lo pide devotamente. / Vos, Bautista penitente, / y vos, mi patrón San Roque, / haced que no se derroque, / ni esta capilla, si os place, / que el Rector Garcia os hace / para que el pueblo os invoque.