R1a. E04. Puig-reig – Salselles | 27,7 km, 7h 30′ – variant Berguedà
Perfil de l’etapa
Mapa interactiu
Clica en la icona 
de dalt del mapa, a la part superior esquerra, per veure l’etapa. L’etapa indica el punt de sortida i els diferents punts de l’itinerari fins el punt d’arribada. Pots clicar sobre la icona 
per ampliar el mapa i sobre els globus per veure els punts per on passa l’itinerari i els llocs d’interès.
L’itinerari del mapa procura identificar llocs de la ruta que poden ser d’utilitat per guiar-nos i orientar-nos durant el recorregut i altres punts que, tot i no ser dins el traçat de l’etapa, poden ser d’interès.
Ruta 1a. Etapa 04. Puig-reig – Gironella – La Quar- Salselles, variant Berguedà
Comarca: el Bages
Itinerari: Església de Sant Martí de Puig-reig, Colònia tèxtil i Església Mare de Déu de Montserrat de Can Prat, Colònia tèxtil el Guixaró, Colònia tèxtil i Església Sagrat cor de Jesús de Viladomiu nou, Colònia tèxtil i Església de Sant Marc de Viladomiu vell, Coll de la Perutxa, Mas Clotet, Serrat de la Llosa, Mas Collservera, L’Ocata, Pedrera la Roca dels Plans, Roca Llarga, Església de Sant Maurici de la Quar, Collada de l’Alzina, Torrent de Vilardell, Riera de Merlès, Torrent de Salselles, Església de Santa Maria de Salselles.
L’itinerari principal recull els punts principals del recorregut i el punt de partida (altitud inicial) i el punt final (altitud final) de cada etapa comença i finalitza a l’església principal del nucli d’inici i final o de la zona.
Clicant accediràs a Wikiloc. Per poder descarregar arxius (tracks) d'aquesta plataforma hauràs de tenir o de crear-te un compte a Wikiloc.
La durada de l’etapa és aproximada, s’ha calculat sobre una mitjana de 3,5 km/h tenint en compte la distància i l’ascens i descens acumulat però dependrà, també, del ritme, el nombre i la durada de les parades durant el recorregut.
Llocs d’interès5
El terme de Puio Regis, dins el comtat de Berga, apareix esmentat el 974 i el castell, el 988. Les primeres referències escrites sobre el lloc de Puig-reig són del segle X, i més concretament la primera, és l’acta de consagració de l’església del castell de Puig-reig, dedicada a Sant Martí, de l’any 907.
Mas Periques. El 1187 el vescomte de Berguedà, en el seu testament, deixà a l’orde dels Templers el Castell de Puig-reig. Durant la primera meitat del segle XIII l’orde consolidà el seu domini a l’entorn de Puig-reig mitjançant més donacions, compres, servituds, etc. Així Puig-reig va esdevenir la Comanda (institució encarregada de rebre les rendes i tributs i distribuir-los) que administrarà tot el patrimoni de l’orde al Berguedà i a la Cerdanya. Fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l’edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. Fou aleshores quan s’abandonà l’antic castell feudal de Puig-reig que no s’adequava a les necessitats dels frares templers. Des de l’any 1212 és documentat el Mas de Sant Julià (avui conegut com a Mas Periques) sobre el qual a finals del segle XIII, l’orde militar dels Templers, senyors del castell i terme de Puig-reig, iniciaren la construcció de la seva granja-convent. A la banda nord hi ha la capella de la Mare de Déu del Carme, d’origen romànic, antigament dedicada a Sant Julià.
La dissolució de l’orde el 1312 (segle XIV), va impedir que la construcció es pogués acabar totalment i funcionés com a centre agrícola i ramader de la Comanda de Puig-reig. Amb la dissolució, una part important del patrimoni de l’ordre militar dels Templers passà a mans de l’orde militar dels Hospitalers. Sota el domini dels Hospitalers fou residència temporal dels membres de l’orde i al segle XVII encara funcionava com a masia. L’any 1721 el mas Periques encara era citat com “Mas Sant Julià, vuy lo mas Periques“.
Pont de Periques, de pedra amb quatre arcs. És una construcció patrocinada pels Templers. Fou bastit a finals del segle XIII i o començaments del segle XIV sobre el Llobregat i comunicava la riba esquerra amb el sector de Merlès i les Serres de Biure, i més concretament el Castell de Puig-Reig i la granja-convent que els Templers varen bastir sobre un petit penyal que domina el riu i el castell. L’arcada més gran fou restaurada aplanant-la en el seu centre fer suavitzar els pendents traient-li amb aquest retoc gran part de la seva esveltesa.
Els orígens i l’aparició de la colònia de Cal Prat tenen com a protagonista la figura de Teodor Prat, un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l’any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó. Cal Prat tenia baixador propi del tren Manresa-Berga des de 1885.
El nom del Guixaró és documentat des del segle XVII i prové de la masia la Casa Gran del Guixaró, que llavors tenia el nom de Casamitjana. La pubilla d’aquesta masia es va casar amb Francesc Guixaró i a partir del 1627 la casa de pagès es va conèixer tant amb el nom de Casamitjana com amb el del Guixaró, fins que acabà imposant-se aquest darrer nom. Esteve Comelles i Cluet, de Berga, va fundar una colònia en aquest indret l’any 1879.
Viladomiu Vell. Situada a la plana de Sant Marc, va comptar de seguida amb tots els elements característics d’una colònia desenvolupada: la fàbrica i els edificis industrials annexos, els habitatges per als treballadors, els serveis, la torre de l’amo i l’església.
Viladomiu Nou esdevé una colònia independent de Viladomiu Vell el 1897, quan els hereus de Tomàs Viladomiu, els germans Josep i Jacint Viladomiu, es parteixen l’herència i finalitza l’estatut de colònia. A partir d’aquest moment l’enclavament de Clau de Sant Marc es coneix com a Viladomiu Nou.
Els Bassacs, que provenien de Prats de Lluçanès, apareixen documentats a Gironella des de l’any 1717, poc després del final de la Guerra de Successió i de la instauració del Decret de Nova Planta, que abolí les constitucions i institucions catalanes. L’any 1861, el matrimoni format per Joan Teixidor Ballús i Raimunda Bassacs s’instal·là a Gironella i compraren els terrenys on avui trobem la colònia.
Gironella (Gerundella), consta en el document de la consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839, i també en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan, l’any 905. En aquest document Gironella figura com una de les dotacions que el bisbe d’Urgell donava a aquesta església. El terme incloïa diverses possessions dels barons de la Portella, cosa que fa pensar que de fet tot el lloc era vinculat a aquesta baronia. Un document del 1222 es considera com la primera referència a una comunitat plenament constituïda referida a Gironella.
El pont consta referenciat al segle XIV, sembla que a l’any 1369 s’estava construint segons consta en un llegat testamentari; en aquest moment estaria configurat per un pont de més curt recorregut facilitant salvar les aigües en l’extrem de llevant del riu, facilitant un pas des de la part baixa del carrer del pont vell fins la roca de mig del riu. Amb aquesta obra s’obrí un nou portal, el del pont, a les muralles de la vila, ja que permetia un accés més ràpid i millor al castell i al petit nucli urbà.
El pont travessa el Llobregat aprofitant una roca central del riu, on reposa, i dona accés al nucli antic de la vila. Abans de la construcció d’aquest pont, l’únic accés possible a la vila des de l’altra banda del Llobregat era el del pont romànic de Sant Marc, a cal Bassacs, conegut també com a pont del Diable. Amb aquesta obra s’obrí un nou portal, el del pont, a les muralles de la vila, ja que permetia un accés més ràpid i millor al castell i al petit nucli urbà.
Durant la dècada del 1950, el pont vell era un punt de pas per baixar al safareig que es va construir a la roca central del riu arran de la Industrialització. La riuada de 1982 malmeté considerablement el sector de ponent, que ja era refet del segle XVIII.
La primera referència coneguda sobre la parròquia de Gironella és en un document datat del 1118, que tracta sobre les desavinences per el delme de Gironella entre el capellà d’Olvan i el lloctinent dels senyors de la Baronia de Portella. L’església vella és documentada en un pergamí l’any 1222 i posteriorment en un altre del 1320. Durant el segle XIII hi ha diverses notícies documentals que testimonien l’existència de culte a Santa Eulàlia, però sense que hi hagi referències directes ni notícies que permetin identificar la seva ubicació. Alguns estudis plantegen que potser la primera església dedicada a Santa Eulàlia no ha arribat als nostres dies i que l’església que avui anomenem església vella de Santa Eulàlia és obra dels barons de Pinós, edificada la segona meitat del segle XIV, en un context d’esplendor econòmic, social i polític; a més coincideix amb la tipologia gòtica visible. Un document datat el 1552 fa referència documenta que es va fer una assemblea extraordinària a l’església de Santa Eulàlia, per part dels homes de la baronia de Gironella, que va ser presidida pel Sr. Galceran de Pinós i Cardona.
Amb el temps ha sofert moltes modificacions de les quals destaca la construcció de la torre campanar l’any 1445. Fou parroquial de Gironella fins a finals del s. XX, quan la vila va créixer i fou necessària la construcció de la nova església. Per poder pagar les obres de l’edifici nou, la parròquia l’any 1907 el va vendre a un veí de Gironella. Un cop dessacralitzat, l’edifici va ser adaptat per a l’ús civil i va sofrir una sèrie d’alteracions progressives que el van malmetre profundament. Finalment el 1972, el propietari la cedí a l’ajuntament que n’inicià la seva recuperació.
Durant la restauració de l’església vella de Santa Eulàlia de Gironella s’hi va trobar restes ceràmiques de diferents èpoques, entre elles una d’ibèrica local i una de la mateixa època procedent del taller de Roses, datades les dues com a anteriors del segle III aC. Aquesta troballa demostra el poblament al municipi des de l’època de la protohistòria L’edifici ha acollit diverses activitats, com una indústria tèxtil, una fàbrica de fideus, un esbart, una cafeteria, etc.
Una llegenda d’Olvan parla sobre l’origen del nom. Diu així: “Hom afirma que el nom d’Olvan té el seu origen en l’ajuda que el Rei Moro de Berga va demanar al Rei Moro de Vic. Arrel d’aquesta petició, el segon va enviar un gran exèrcit perquè ajudés al primer. En veure’l passar prop d’Olvan, un cabdill cristià de la zona va exclamar: “On van? Ells la pagaran, com més seran més moriran”.
Les primeres notícies de l’església de Santa Maria d’Olvan són del segle X. L’any 905 es consagrava l’església a honor a la Mare de Déu, pel bisbe de la Seu d’Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l’actual poble d’Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l’any 1285 els senyors d’aquesta baronia cediren el delme de l’església d’Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Quan la baronia de Portella s’uní als dominis dels Pinós, l’any 1369, l’església passà a formar part de la baronia de Gironella i Olvan. L’església romànica fou remodelada al llarg dels segles i finalment d’una manera total el segle XVIII. Així, l’any 1786, l’edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l’actualitat al bell mig del nucli d’Olvan. Essent un exemple del barroc de la Catalunya interior.
Probablement la construcció de la rectoria d’Olvan es realitzà en la mateixa època de les obres de la parroquial, cap a finals del s. XVIII, temps de gran prosperitat al camp català que queda reflectida en una intensa activitat constructiva a tot el terme municipal (ampliació de masies i construcció de masoveries) i en el creixement del mateix nucli urbà d’Olvan.
Sant Maurici de la Quar és un veïnat de la Quar. Des del segle XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella; després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873. L’edifici actual fou erigit al s XVII i ampliat al s XIX. Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli. L’any 1873, quan esdevingué parroquial del terme, fou reformada.
La caseria de la Quar o Santa Maria de la Quar, al peu de la mola rocosa on hi ha el santuari de la Quar, ha estat considerada tradicionalment cap de terme, si bé les dependències de l’ajuntament es troben a Sant Maurici de la Quar. L’església de Santa Maria de la Quar, potser d’origen visigòtic, fou consagrada pel bisbe Nantigis de la Seu d’Urgell l’any 899-900. L’any 1069 fou cedida, juntament amb la parròquia, al monestir de la Portella, antiga abadia benedictina de Sant Pere de la Portella, que antigament rebia el nom de Sant Pere de Frontanyà, situada en una àmplia fondalada de la capçalera de la vall de la Portella, coneguda documentalment des del 997.
L’església de Sant Pere de Salselles fou donada en testament l’any 948 al monestir de Santa Maria de Ripoll. En aquesta donació es confirma el caràcter parroquial de l’església de Sant Pere. Malgrat formar part dels dominis del monestir, el bisbe de Vic tenia la prerrogativa de designar-ne el capellà, però l’abat de Ripoll, per tal de mantenir el seu domini, s’oposà repetidament a les visites a la parròquia de Salselles pel bisbe de Vic, amb la qual cosa la conflictivitat entre ambdues jurisdiccions fou evident al llarg dels segles XIII i XIV.
La primera església preromànica i la posterior romànica eren dedicades a St. Pere però ja en el segle XIII s’hi venerava una talla romànica de la Mare de Déu, de la qual avui solament conservem un dibuix fet l’any 1823, i arrant de la creixent devoció mariana a l’entorn de la imatge romànica de la Verge al s. XVII es construeix el santuari i es canvia l’advocació. El santuari de la mare de Déu de Salselles és una construcció del segle XVII que segueix els esquemes del barroc rural. El santuari de Salselles fou, al llarg dels s. XVII, XVIII i XIX un important centre de devoció mariana per la gent de la riera, especialment els de les parròquies de Sta. Maria i St. Martí de Merlès, Lluçà, la Quar, Alpens, Borredà i Prats de Lluçanès. La gent de Sant Martí d’Albars, amb la col·laboració de Lluçà i Borredà, han recuperat durant els darrers anys la peregrinació que es feia per anar a demanar aigua a la Mare de Déu.
Tot el conjunt és en un estat lamentable de conservació des que fou abandonat durant la guerra civil (1936- 1939); el despoblament del lloc i l’acció dels elements i els robatoris l’han malmès enormement. A principis del segle XXI s’està començant un projecte de restauració del santuari de Santa Maria de Salselles. Vilatans de la zona, juntament amb aquests ajuntaments, han fet pinya per tal de fer realitat aquest projecte i recuperar un espai de gran bellesa.
Imatges de l’etapa
Transport, comerços, àpats i allotjament
L’itinerari de la Ruta 1a, Etapa 04. Puig-reig – Gironella – La Quar – Salselles, transcorre pels nuclis citats. Entre Gironella i La Quar hi trobem el nucli d’Olvan, tot i que no hi passa la ruta.
Per facilitar l’accés a informació actualitzada sobre ‘Transport, comerços, àpats i allotjament’ proporcionem els enllaços als nuclis que disposen de pàgina web. Si hi ha possibilitats d’allotjament en refugi, alberg o similars ho indicarem. De tota manera, per tal de comprovar que la informació és actualitzada recomanem fer cerques directament a internet.
Nuclis habitats:
– Puig-reig
– Gironella
– Olvan
– La Quar
Allotjament:
– Puig-reig, Masia Cal Riera (a mig camí del tram 7. Navàs – Puig-reig, entre Cal Riera i Cal Vidal)
– Puig-reig, Alberg Cal Pons, Fundesplai (Puig-reig)
– Puig-reig, Hostal Sant Martí
– Gironella, Camping Gironella (Gironella)
– Salselles, Camping Riera de Merlès (a mig camí del tram, dins el terme municipal de La Quar)
Mapa d'allotjaments
Mapa d’allotjaments tipus alberg, refugi o similars de la ruta. Amplia el mapa clicant aquest símbol del la franga superior del mapa, per visualitzar quilometratge i durada aproximada de cada tram i fer-te les etapes del teu pelegrinatge.
[1] Altitud mínima | Altitud màxima: És l’alçada mínima i l’alçada màxima que hi ha a l’etapa.
[2] Ascens acumulat és la suma tot de desnivell positiu, de pujada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell positiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell positiu.
[3] Descens acumulat és la suma total de desnivell negatiu, de baixada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell negatiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell negatiu.
[4] Llocs d’interès. Són llocs per on passa la ruta o propers.