R1a. E05. Salselles – Puigcercós | 10,7 km, 3h 20′ – variant Berguedà

El lloc de Tordelespà, però, ja apareix citat en l’acta de consagració de l’església del Monestir de Santa Maria, l’any 905. La capella de Sant Quirze de la Tor de l’Espà, situada davant del Mas de la Tor, apareix documentada per primera vegada l’any 1171, quan Pere de Lluçà, senyor del terme dins el qual es trobava Sant Quirze, la cedí al monestir de Santa Maria de Lluçà. La capella prengué vitalitat durant el segle XIII, quan es veié afavorida per diversos testaments els anys 1229 i 1247, i feligresos de la zona de Tordelespà pretengueren atorgar uns tributs i funcions a l’església de Sant Quirze que no tenia arran de la seva dependència del Monestir de Santa Maria de Lluçà. El resultat de la confrontació fou la concessió de certs atributs parroquials del prior del monestir, com la de poder tenir fonts baptismals i enterrar en el cementiri de Sant Quirze els menors de dotze anys o altres persones poc solvents, però mai la resta de feligresos que havien de ser enterrats a Lluçà.

L’actual edifici és fruit de la modificació que sofrí al segle XVII moment en què es canvià l’orientació de l’església i l’absis de l’edifici anterior quedà incrustat en la nova església com a capella lateral que, posteriorment, agafà la funció de sagristia. La vitalitat de la zona anà decaient i a 1626 la capella estava en runes. A 1648 es tornà a edificar, quedant com a capella del mas veí de la Tor, situació en que es troba actualment. La capella fou restaurada a mitjan segle XVIII i també a mitjan segle XIX i actualment es troba sense culte.

La primera notícia del nom del lloc: Comià s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 948 (Cominiano) com un dels límits de l’església de Sant Pere de Salselles quan és donada en testament al monestir de Santa Maria de Ripoll.

L’església de Sant Esteve de Comià, anomenada Guminas, surt esmentada a mitjan segle XII. També és coneguda pel nom de Sant Esteve de Roma, nom d’una important masia propera a l’església El Pont de Roma. De l’església medieval no es conserven restes visibles llevat de dues finestres romàniques que encara es veuen al mur de migdia. La seva estructura romànica devia ésser la d’una església d’una sola nau rectangular, de reduïdes dimensions, orientada a llevant. L’església fou totalment modificada i conserva ben poca cosa de la seva forma romànica. La primitiva volta fou modificada i l’absis substituint per un presbiteri rectangular. La major part de les modificacions de l’església de Sant Esteve de Comià corresponen al segle XVIII, com l’enguixat a l’interior, els contraforts a l’exterior per tal de mantenir la verticalitat dels murs de l’edifici i, sobretot, la porta d’entrada que fou canviada el 1690 amb una inscripció: ‘Segimon Puig me fecit’ (M’ha fet en Segimon Puig).

Ampli pont sobre la Riera de Merlès. No es coneix quan i qui va construir el pont de Roma però per la seva estructura arquitectònica sembla una obra medieval refeta als segles moderns. Com tots els ponts, salvava el pas en un punt estratègic, en aquest cas permetia creuar la riera de Merlès en un punt en què la travessa a partir d’un gual era poc segura. El pont facilitava el trànsit pel camí que resseguia la riera de Merlès de nord a sud.

Té dos ulls de grans dimensions i un tercer, més petit. Enmig dels ulls majors trobem un contrafort que ajuda al pilar que suporta els dos arcs grans. Està fet de carreus de pedra regulars, actualment sense barana, com sol ser habitual en els ponts medievals.