R1b. E05. Santa Maria de Merlès – -Salselles – Puigcercós | 24,9 km, 7h 15′ – variant Lluçanès

 Perfil de l’etapa

Clica sobre la imatge per ampliar-la

Mapa interactiu

Clica en la icona    de dalt del mapa, a la part superior esquerra, per veure el tram.  El tram indica el punt de sortida i els diferents punts de l’itinerari fins el punt d’arribada. Pots clicar sobre la icona    per ampliar el mapa i sobre els globus per veure els punts per on passa l’itinerari i els llocs d’interès.

L’itinerari del mapa procura identificar llocs de la ruta que poden ser d’utilitat per guiar-nos i orientar-nos durant el recorregut i altres punts que, tot i no ser dins el traçat de l’etapa, poden ser d’interès.

Ruta 1b. Etapa 05. Santa Maria de Merlès – Salselles – Puigcercós, variant Lluçanès

Comarca: el Bages i el Lluçanès

Itinerari: Església de Santa Maria de Merlès, Capella de Santa Magdalena, Resclosa del Molí d’Escrigues, Sant Cristòfol, Molí de Vilalta, Can Manyaques, Cal Pieret, Can Tomàs, Mas la Penyora, Pont de les Heures, Molí de les Heures, Molí de Vilartimó, Torrent de Salselles, Mas la Serra, Mas Xuriguera de Salselles, El Pont de Roma, Cobert de Puigcercós, Refugi de Puigcercós, Església de Sant Esteve de Comià

L’itinerari principal recull els punts principals del recorregut i el punt de partida (altitud inicial) i el punt final (altitud final) de cada etapa comença i finalitza a l’església principal del nucli d’inici i final o de la zona.

Dades tècniques de l’etapa
Distància de l’etapa: 24,9 km
Durada aproximada: 7h 15′
Altitud inicial: 
532 m
Altitud final: 818 m


Altitud mínima1: 522 m
Altitud màxima1: 847 m
Ascens acumulat2: 511 m
Descens acumulat3: 233 m

   Ruta de l'etapa (clica aquí)

Clicant accediràs a Wikiloc. Per poder descarregar arxius (tracks) d'aquesta plataforma hauràs de tenir o de crear-te un compte a Wikiloc.

La durada de l’etapa és aproximada, s’ha calculat sobre una mitjana de 3,5 km/h tenint en compte la distància i l’ascens i descens acumulat però dependrà, també, del ritme, el nombre i la durada de les parades durant el recorregut.

Llocs d’interès5
Salselles: molins i rescloses de Vilardell i del Camp de Salselles

El lloc de Salselles és documentat des del segle X.

El Camp de Salselles. Situada dins el terme de l’antiga parròquia de Salselles, la masia pot tenir uns orígens molt antics que es remuntarien al segle  X i XI; les primeres notícies documentals són del segle XVI, concretament de l’any 1553. Del molí fariner del camp de Salselles només en resten 56 forats circulars excavats a la roca on s’encastava la resclosa de fusta que desviava l’aigua al rec del molí fariner de finals del segle X o començaments del segles XI. La Resclosa del Camp de Salselles són els vestigis d’una antiga resclosa situada a les Goles del Camp de Salselles, a la Riera de Merlès.

El Molí de Vilardell. Propietat de la família Vilardell, propietaris de la masia del mateix nom del terme municipal de la Quar i del gran casal urbà de Borredà, fou molt actiu durant tota l’època medieval i moderna, i funcionà fins a la dècada dels quaranta del segle XX. Fou construït a peu de la riera de Merlès. Té els seus orígens a l’època medieval (segle XI), però fou reformat i modernitzat al segle XVII. La última reforma és de l’any 1819.

Església de Santa Maria de Salselles

L’església de Sant Pere de Salselles fou donada en testament l’any 948 al monestir de Santa Maria de Ripoll. En aquesta donació es confirma el caràcter parroquial de l’església de Sant Pere. Malgrat formar part dels dominis del monestir, el bisbe de Vic tenia la prerrogativa de designar-ne el capellà, però l’abat de Ripoll, per tal de mantenir el seu domini, s’oposà repetidament a les visites a la parròquia de Salselles pel bisbe de Vic, amb la qual cosa la conflictivitat entre ambdues jurisdiccions fou evident al llarg dels segles XIII i XIV.

La primera església preromànica i la posterior romànica eren dedicades a St. Pere però ja en el segle XIII s’hi venerava una talla romànica de la Mare de Déu, de la qual avui solament conservem un dibuix fet l’any 1823, i arrant de la creixent devoció mariana a l’entorn de la imatge romànica de la Verge al s. XVII es construeix el santuari i es canvia l’advocació. El santuari de la mare de Déu de Salselles és una construcció del segle XVII que segueix els esquemes del barroc rural. El santuari de Salselles fou, al llarg dels s. XVII, XVIII i XIX un important centre de devoció mariana per la gent de la riera, especialment els de les parròquies de Sta. Maria i St. Martí de Merlès, Lluçà, la Quar, Alpens, Borredà i Prats de Lluçanès. La gent de Sant Martí d’Albars, amb la col·laboració de Lluçà i Borredà, han recuperat durant els darrers anys la peregrinació que es feia per anar a demanar aigua a la Mare de Déu.

Tot el conjunt és en un estat lamentable de conservació des que fou abandonat durant la guerra civil (1936- 1939); el despoblament del lloc i l’acció dels elements i els robatoris l’han malmès enormement. A principis del segle XXI s’està començant un projecte de restauració del santuari de Santa Maria de Salselles. Vilatans de la zona, juntament amb aquests ajuntaments, han fet pinya per tal de fer realitat aquest projecte i recuperar un espai de gran bellesa.

Església de Sant Quirze de la Tor o Tordelespà

El lloc de Tordelespà, però, ja apareix citat en l’acta de consagració de l’església del Monestir de Santa Maria de Lluçà, l’any 905. La capella de Sant Quirze de la Tor de l’Espà, situada davant del Mas de la Tor, apareix documentada per primera vegada l’any 1171, quan Pere de Lluçà, senyor del terme dins el qual es trobava Sant Quirze, la cedí al monestir de Santa Maria de Lluçà. La capella prengué vitalitat durant el segle XIII, quan es veié afavorida per diversos testaments els anys 1229 i 1247, i feligresos de la zona de Tordelespà pretengueren atorgar uns tributs i funcions a l’església de Sant Quirze que no tenia arran de la seva dependència del Monestir de Santa Maria de Lluçà. El resultat de la confrontació fou la concessió de certs atributs parroquials del prior del monestir, com la de poder tenir fonts baptismals i enterrar en el cementiri de Sant Quirze els menors de dotze anys o altres persones poc solvents, però mai la resta de feligresos que havien de ser enterrats a Lluçà.

L’actual edifici és fruit de la modificació que sofrí al segle XVII moment en què es canvià l’orientació de l’església i l’absis de l’edifici anterior quedà incrustat en la nova església com a capella lateral que, posteriorment, agafà la funció de sagristia. La vitalitat de la zona anà decaient i a 1626 la capella estava en runes. A 1648 es tornà a edificar, quedant com a capella del mas veí de la Tor, situació en que es troba actualment. La capella fou restaurada a mitjan segle XVIII i també a mitjan segle XIX i actualment es troba sense culte.

El Pont de Roma

Ampli pont sobre la Riera de Merlès. No es coneix quan i qui va construir el pont de Roma però per la seva estructura arquitectònica sembla una obra medieval refeta als segles moderns. Com tots els ponts, salvava el pas en un punt estratègic, en aquest cas permetia creuar la riera de Merlès en un punt en què la travessa a partir d’un gual era poc segura. El pont facilitava el trànsit pel camí que resseguia la riera de Merlès de nord a sud.

Té dos ulls de grans dimensions i un tercer, més petit. Enmig dels ulls majors trobem un contrafort que ajuda al pilar que suporta els dos arcs grans. Està fet de carreus de pedra regulars, actualment sense barana, com sol ser habitual en els ponts medievals.

Sant Esteve de Comià

La primera notícia del nom del lloc: Comià s’esmenta per primera vegada en la documentació l’any 948 (Cominiano) com un dels límits de l’església de Sant Pere de Salselles quan és donada en testament al monestir de Santa Maria de Ripoll.

L’església de Sant Esteve de Comià, anomenada Guminas, surt esmentada a mitjan segle XII. També és coneguda pel nom de Sant Esteve de Roma, nom d’una important masia propera a l’església El Pont de Roma. De l’església medieval no es conserven restes visibles llevat de dues finestres romàniques que encara es veuen al mur de migdia. La seva estructura romànica devia ésser la d’una església d’una sola nau rectangular, de reduïdes dimensions, orientada a llevant. L’església fou totalment modificada i conserva ben poca cosa de la seva forma romànica. La primitiva volta fou modificada i l’absis substituint per un presbiteri rectangular. La major part de les modificacions de l’església de Sant Esteve de Comià corresponen al segle XVIII, com l’enguixat a l’interior, els contraforts a l’exterior per tal de mantenir la verticalitat dels murs de l’edifici i, sobretot, la porta d’entrada que fou canviada el 1690 amb una inscripció: ‘Segimon Puig me fecit’ (M’ha fet en Segimon Puig).

Imatges de l’etapa

Transport, comerços, àpats i allotjament

L’itinerari de la Ruta 1b, Etapa 05. Santa Maria de Merlès – Salselles – Puigcercós, transcorre pel petit nucli habitat i masies disseminades de Santa Maria de Merlès. Salselles i Puigcercós no són nuclis habitats on trobarem masies disseminades.

Per facilitar l’accés a informació actualitzada sobre ‘Transport, comerços, àpats i allotjament’ proporcionem els enllaços als nuclis que disposen de pàgina web. Si hi ha possibilitats d’allotjament en refugi, alberg o similars ho indicarem. De tota manera, per tal de comprovar que la informació és actualitzada recomanem fer cerques directament a internet.

Nuclis habitats:
Santa Maria de Merlès

Allotjament:
– Santa Maria de Merlès, Càmping Vall de Merlès

– Santa Maria de Merlès, Hostal Sant Cristòfol

– Salselles, Càmping Riera de Merlès (terme municipal de Borredà)

– Puigcercós, Càmping de Puigcercós (terme municipal de Borredà)

Puigcercós, Cobert de Puigcercós (terme municipal de Borredà)

– Puigcercós, Refugi de Puigcercós, 659 682 205, no té pàgina web (terme municipal de Borredà)

Mapa d'allotjaments

Mapa d’allotjaments tipus alberg, refugi o similars de la ruta. Amplia el mapa clicant aquest símbol  del la franga superior del mapa, per visualitzar quilometratge i durada aproximada de cada tram i fer-te les etapes del teu pelegrinatge.

[1] Altitud mínima | Altitud màxima: És l’alçada mínima i l’alçada màxima que hi ha a l’etapa.

[2] Ascens acumulat és la suma tot de desnivell positiu, de pujada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell positiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell positiu.

[3] Descens acumulat és la suma total de desnivell negatiu, de baixada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell negatiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell negatiu.

[4] Llocs d’interès. Són llocs per on passa la ruta o propers.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *