R0. Tram 02. Castellbell – Castellgalí | 7,3 km, 2h 15′
Perfil de l’etapa


Ruta 0. Tram 02. Sant Cristòfol de Castellbell – Castellgalí
Comarca: el Bages
Itinerari: Església de Sant Cristòfol de Castellbell, Cal Cileta, Torrent del Carner, Església de Sant Jaume de Marganell, Barraca de pedra seca, Font de la Fassina, La Fassina, Camí de Sant Vicenç de Castellet, Torrent Gras, Riera de Castellet, Pedrera de Balçamuller, Refugi de pelegrins de Castellgalí, Església de Sant Miquel de Castellgalí
L’itinerari principal recull els punts principals del recorregut i el punt de partida (altitud inicial) i el punt final (altitud final) de cada etapa comença i finalitza a l’església principal del nucli d’inici i final o de la zona.
La durada del tram és aproximada, s’ha calculat sobre una mitjana de 3,5 km/h tenint en compte la distància i l’ascens i descens acumulat però dependrà, també, del ritme, el nombre i la durada de les parades durant el recorregut.
Clicant accediràs a Wikiloc. Per poder descarregar arxius (tracks) d'aquesta plataforma hauràs de tenir o de crear-te un compte a Wikiloc.
Llocs d’interès5
Els orígens de Castellbell són del 924 amb el nom Castelobello. Es troba documentat el 979 com a Castro Belliti i el 981 com a Castel Belido. El nom del propietari del castell, que era un personatge anomenat Bellit o Bellido és el que dona nom al terme. Va figurar en el dot matrimonial de la comtessa Ermessenda, esposa de Ramon Borrell. Va ser propietat dels Montcada durant el segle XIII, i a finals del segle XIV passaria a les mans de Jaume Desfar, senyor de Castellbell, Vacarisses i Rellinars.
L’església de Sant Jaume de Castellbell o de Marganell es trobava dins l’antic terme del castell de Castellbell, al lloc anomenat Marganell. L’església apareix citada el 1102 en un document on els propietaris, Bertran Sunyer, la seva esposa Adelendis i els seus fills, donen l’església de Sant Jaume de Marganell al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Al 1855 l’església passà a dependre de la de Sant Cristòfol de la població de Castellbell i el Vilar.
La Casa Amigant era un antic hostal d’origen gòtic i posterior residència de la família Amigant. Situada al costat de l’església parroquial de Sant Miquel. L’inici de la història d’aquest casal l’hem de cercar en documents de finals del segle XVII, però molt probablement ja existia anteriorment.
La família Amigant adquirí la casa Amigant, antic hostal, quan va comprar el Castell el 1563. El 1684 va tancar l’hostal situat al peu del camí Ral per convertir-lo en la seva casa senyorial, segurament perquè el castell estava en runes, però mai la va habitar. És encara avui un dels edificis més nobles de la vila. En la seva època, era parada obligada per tots aquells peregrins que passaven pel camí Ral en direcció a Montserrat.
Hi indicis d’assentaments íbers entre els segels VI i I a.C, així restes d’assentaments de l’època romana. La història dels inicis del poble coincideix amb la del seu castell. En un document de 867 apareix citat el Castelo de Galindo (“castell de Galí”). Se sap poc de la història d’aquest castell, avui en ruïnes. Els primers senyors del castell i del terme van ser els Galí. El 1178 el castell i el terme de Castellgalí va ser venut al rei Alfons I per Sibil·la de Manresa, descendent de la nissaga dels Galí, qui l’havia heretat de la seva mare. Els vassalls del rei Alfons I que governaven el castell i es feren dir Castellgalí, varen conservar el castell fins el 1350 a partir del qual fou venut diverses vegades fins que el 1563 el va comprar la família Amigant i foren els senyors fins a l’abolició dels senyorius feudals fins el 1812. Es creu que el castell va ser destruït durant la Guerra Civil catalana o Guerra dels remences, entre 1462 i 1472. Entre els segles XVII i XVIII es va produir una gran expansió del cultiu de la vinya donant lloc al barri antic al voltant del camí ral, l’hostal l’Amigant i l’Església.
També havia existit una petita capella romànica que pertanyia al castell, la capella de Santa Maria, de la que encara en queden alguns vestigis al costat de les poques restes del castell. Apareix esmentada en el 1292 i es creu que no degué passar mai de ser una capella vinculada al castell que no va fer mai funcions de parròquia.
Hi ha indicis d’assentaments íbers entre els segels VI i I a.C, així restes d’assentaments de l’època romana. La història dels inicis del poble coincideix amb la del seu castell. En un document de 867 apareix citat el Castelo de Galindo (“castell de Galí”). Se sap poc de la història d’aquest castell, avui en ruïnes. Els primers senyors del castell i del terme van ser els Galí. El 1178 el castell i el terme de Castellgalí va ser venut al rei Alfons I per Sibil·la de Manresa, descendent de la nissaga dels Galí, qui l’havia heretat de la seva mare. Els vassalls del rei Alfons I que governaven el castell i es feren dir Castellgalí, varen conservar el castell fins el 1350 a partir del qual fou venut diverses vegades fins que el 1563 el va comprar la família Amigant i foren els senyors fins a l’abolició dels senyorius feudals fins el 1812. Es creu que el castell va ser destruït durant la Guerra Civil catalana o Guerra dels remences, entre 1462 i 1472. Entre els segles XVII i XVIII es va produir una gran expansió del cultiu de la vinya donant lloc al barri antic al voltant del camí ral, l’hostal l’Amigant i l’Església.
També havia existit una petita capella romànica que pertanyia al castell, la capella de Santa Maria, de la que encara en queden alguns vestigis al costat de les poques restes del castell. Apareix esmentada en el 1292 i es creu que no degué passar mai de ser una capella vinculada al castell que no va fer mai funcions de parròquia.
Transport, comerços, àpats i allotjament
L’itinerari del Tram 2. Sant Cristòfol de Castellbell – Castellgalí, transcorre pels nuclis citats. Si bé Castellgalí és un nucli urbà, Sant Cristòfol de Castellbell és un petit nucli que pertany al municipi de Castellbell i el Vilar.
Per facilitar l’accés a informació actualitzada sobre ‘Transport, comerços, àpats i allotjament’ proporcionem els enllaços als nuclis que disposen de pàgina web. Si hi ha possibilitats d’allotjament en refugi, alberg o similars ho indicarem. De tota manera, per tal de comprovar que la informació és actualitzada recomanem fer cerques directament a internet. Incloem també Manresa perquè és a pocs quilòmetres de Castellgalí i té més oferta d’allotjament.
Nuclis habitats:
– Castellbell i el Vilar
– Castellgalí
– Manresa
Allotjament:
– Castellgalí, Refugi dels Pelegrins: Masia del Pla, carrer Costa del Pla, s/n (Castellgalí)
– Manresa, Centre d’espiritualitat, Cova de Sant Ignasi, Camí de la Cova 17 (Manresa)
– Manresa, Alberg Lluís Espinal, Cova de Sant Ignasi, Camí de la Cova 17 (Manresa)
– Manresa, Alberg de Manresa, Xarxa d’albergs de la Generalitat de Catalunya (Manresa)
Mapa d'allotjaments
Mapa d’allotjaments tipus alberg, refugi o similars de la ruta. Amplia el mapa clicant aquest símbol del la franga superior del mapa, per visualitzar quilometratge i durada aproximada de cada tram i fer-te les etapes del teu pelegrinatge.
[1] Durada aproximada: La durada del tram és aproximada, s’ha calculat sobre una mitjana de 3,5 km/h tenint en compte la distància i l’ascens i descens acumulat però dependrà, també, del ritme, el nombre i la durada de les parades durant el recorregut.
[2] Altitud mínima | Altitud màxima: És l’alçada mínima i l’alçada màxima que hi ha en el tram.
[3] Ascens acumulat és la suma tot de desnivell positiu, de pujada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell positiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell positiu.
[4] Descens acumulat és la suma total de desnivell negatiu, de baixada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell negatiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell negatiu.
[5] Llocs d’interès. Són llocs per on passa la ruta o propers.