R1a.E07. Ripoll – Ribes de Freser | 18,7 km, 6h – variant Berguedà
Perfil de l’etapa
Mapa interactiu
Clica en la icona 
de dalt del mapa, a la part superior esquerra, per veure l’etapa. L’etapa indica el punt de sortida i els diferents punts de l’itinerari fins el punt d’arribada. Pots clicar sobre la icona 
per ampliar el mapa i sobre els globus per veure els punts per on passa l’itinerari i els llocs d’interès.
L’itinerari del mapa procura identificar llocs de la ruta que poden ser d’utilitat per guiar-nos i orientar-nos durant el recorregut i altres punts que, tot i no ser dins el traçat de l’etapa, poden ser d’interès.
Ruta 1a. Etapa 07. Ripoll – Saltor – Bruguera – Ribes de Freser, variant Berguedà
Comarca: el Ripollès
Itinerari: Monestri de Santa Maria de Ripoll, Mas Can Violí de dalt, Ermita de Sant Roc, Collada de Baubs, Torrent de Muiols, Coll dels Tres termes, Coll de Graus, Coll de Saltor, Església de Sant Julià de Saltor, Torrent Sec, Torrent Roig, Coll de la Portella, Barri El Serrat Roig, Riu de Bruguera, Cal Nasi, Església Sant Feliu de Bruguera, Roure de Perramon, Ermita de Sant Esteve de Perramon, Mas Perramon, Mas Torroella, Molí d’en Gorra, Església de Santa Maria de Ribes de Freser
L’itinerari principal recull els punts principals del recorregut i el punt de partida (altitud inicial) i el punt final (altitud final) de cada etapa comença i finalitza a l’església principal del nucli d’inici i final o de la zona.
Clicant accediràs a Wikiloc. Per poder descarregar arxius (tracks) d'aquesta plataforma hauràs de tenir o de crear-te un compte a Wikiloc.
La durada de l’etapa és aproximada, s’ha calculat sobre una mitjana de 3,5 km/h tenint en compte la distància i l’ascens i descens acumulat però dependrà, també, del ritme, el nombre i la durada de les parades durant el recorregut.
Llocs d’interès5
A Catalunya hi ha rastres arqueològics que testimonien el consum de ferro metàl·lic en diferents jaciments que comprenen des dels poblats grecs i ibèrics fins als establiments medievals. La presència de forns i fornals entre les restes d’alguns poblats ibèrics permet de constatar tant l’obtenció autòctona del ferro en petites quantitats com la transformació, la creació i la reparació de peces d’utillatge metàl·lic. En l’època medieval, segles XI-XIV, hi ha altres fargues importants: les de destret o districte. Eren ferreries establertes per un senyor on eren obligats d’acudir els vassalls del terme per a reparar les eines agrícoles, especialment llossar-les, és a dir per a renovar-les i agusar-les novament. Les fargues que resulten més conegudes són els establiments metal·lúrgics del segle XVI en endavant, dels quals es conserven no tan sols vestigis i possibles localitzacions, sinó documentació detallada de com se’n feia l’explotació. Les peculiaritats d’aquests establiments, del sistema de treball que s’hi realitzava i dels productes que en resultaven han acabat donant lloc a diverses denominacions especialitzades: el mètode català. En l’origen, la majoria de les fargues a Catalunya apareixen als vessants dels Pirineus, per la presència de mineral, la necessitat d’obtenir carbó i l’accés al cabal d’aigua d’un riu. La vall de Ribes té una sèrie de bosses de mineral de ferro i el riu Freser proporcionava l’energia hidràulica necessària per fer moure una roda i el martinet, i els boscos veïns proveïen la llenya per al forn.
La Farga Palau (Ripoll), al lloc anomenat Can Guixo a la riba del Freser, és una de les escasses fargues catalanes que es conserva força íntegra, essent un valuós testimoni de què fou la farga catalana des de l’edat mitjana, documentada al segle 1626, fins a finals del segle 1977.
A Campdevànol hi havia dues fargues: la de Dalt, o de Raguer, i la de Baix, de Grau o de Rotllan. La Farga de Baix va ser creada el 1634. La farga de Dalt es troba ddocumentada des del 1718, el 1897 va ser comprada per Ramon Casanova, des del 1924 anomenada La Farga Casanova, SA. Actualment, des del 1967, pertany a l’empresa Comforsa.
L’ermita està ubicada al nord, a sobre de Ripoll, on al segle IX hi havia el Castell de Ripoll, del qual actualment no en queden restes.
El castell de Ripoll es estigué vinculat als comtats d’Osona i de Besalú i, posteriorment, al monestir de Ripoll. Era una força dels carolingis que dominava la vall de Ripoll i la del riu Freser. La primera notícia de l’existència del castell correspon a l’any 877, quan Bagulf i la seva muller vengueren a Fluridi unes terres situades a Balbs, actualment conegudes amb el nom de Baups. Al segle XI, l’any 1070, surt de nou esmentat en un jurament de fidelitat al comte de Besalú. A partir d’aquest moment cessà tota referència al castell de Ripoll. Segurament quedaria vinculat al monestir de Ripoll, però no consta aquesta informació i ja no se’n sap res més des del segle XII. A finals de l’Edat Mitjana ja devia estar en ruïnes, del qual no n’han quedat restes perceptibles. Únicament sembla que es trobava a l’actual puig de Sant Roc, on avui se situa l’ermita de Sant Roc, on devia tenir un bon control de la vall; aquesta situació concordaria amb la que dóna el document de l’any 877.
Ermita de Sant Roc: edifici de reduïdes dimensions del que se’n tenen referències entre els segles: IX – XIX. L’ermita està envoltada pel quintà de la masia de Sant Roc, també en estat semiruïnós, a pocs metres de l’ermita. Sant Roc era invocat contra les tempestes, i també contra la pesta, i altres pandèmies i compte amb uns goigs, els Goigs de Sant Roc.
El lloc de Saltor (Saltorre) està documentat el 890 en l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Pere de Ripoll. L’església és del segle X. Pot ésser coetània del castell de Pena, però ja al segle IX el lloc era propietat del monestir de Ripoll. Hi ha, però, un element que ens porta a època romana. Al petit cementiri annex, avui desaparegut, es conserva una pedra que devia sostenir un pedró, doncs bé, aquesta pedra és la part inferior d’un molí romà, dels que es feien girar a mà i que es pot datar del segle III d. de C. El fort despoblament que tingué aquesta parròquia al llarg del segle XIV féu que no pogués mantenir sacerdot propi i que fos confiada a un clergue dels domers de l’església parroquial de Sant Pere de Ripoll, sota la inspecció de l’abat de Ripoll. Possiblement amb l’empenta del segle XVIII l’església sofreix les transformacions esmentades. L’any 1900, la parròquia encara tenia una població considerable, de setanta habitants .
El lloc de Bruguera apareix documentat l’any 901 formant part del “valle Petrariense”, quan el monestir de Sant Joan de les Abadesses hi començà a posseir terres i vinyes. La parròquia no apareix, però, fins l’any 1092, quan en el seu testament, Bernat Joan d’Ogassa, senyor del castell de Pena i de la Clusa, deixà al monestir de Santa Maria de Ripoll un alou situat a la parròquia de Sant Feliu de Bruguera. El domini del lloc era de la corona, però els senyors de l’antic castell de Pena hi tenien importants béns. Primerament formà una batllia amb Campelles, i al principi del segle XIX fou unida a Ribes. Té una capelleta dedicada a Sant Esteve prop del mas Perramon (veure Tram 13), i és tradició que n’havia tingut una de dedicada a Sant Joan, que era situada a l’era de can Fes, del veïnat de Serrat Roig (Tram 13).
Cal Perramon és una masia i una capella del municipi de Ribes de Freser. La contracció de Pere Ramon originà el nom de Pererramon. Un temps fou la millor masia del poble, amb capella i moli blader (destinat al blat) i draper (destinat a batre i aparellar draps). Els edificis actuals daten del segle XVII. Les construccions s’aixequen al voltant de l’era a manera de recinte emmurallat al qual es penetra per un portal protegit per un aixopluc. Cal destacar la singular cabanya de pilars cilíndrics i l’eixida d’arcs rebaixats afegida al cos principal de l’edifici, de poca tradició en les construccions d’alta muntanya.
Els propietaris de la casa Perramon varen fer construir els “Banys de Ribes” i l’hotel Montagut (inaugurat el 1868), situat, però, en el termini municipal de Campelles, al costat de la carretera de Puigcerdà, un luxós edifici que va tenir el seu màxim esplendor a finals dels segle XIX i començaments del XX.
La capella, dedicada a Sant Esteve, pertany a l’església de Sant Feliu de Bruguera.
A cal Perramon hi ha un des tres arbres declarats monumentals dins del terme municipal de Ribes de Freser: el roure Perramon. Els altres dos són el grèvol de Ventolà, un arbust, i el roure de Vilardell, del qual tan sols en queda la soca després del gener de 2009. El roure de Perramon es situat davant la masia Perramon; a la fitxa de la Generalitat diu que roure de Perramon està “decrèpit”.
L’església parroquial de Santa Maria es troba documentada l’any 1035, que apareix com “Sancta Maria Ripensi”. És una església moderna, construïda entre el 1940 i el 1945, que va reemplaçar la que fou destruïda el 1936. De l’església romànica se’n conserven tres absis, restaurats, visibles a un dels costats de l’església i servint actualment com a capelles laterals d’aquesta. A l’interior podem contemplar la reproducció del famós Baldaquí de Ribes, una de les millors peces de la pintura sobre taula del segle XII català. La vall de Ribes ja és esmentada l’any 904, en un judici de reconeixement de propietats del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on apareix la vila de “Stegale in valle Petrariense”. També els anys 918, 938 i 981 són esmentats en diversos documents de propietats situades “in valle Petrariense”. La denominació de “valle Petrariense” o “Petraria” coexistí amb la de “valle Ripparum”, que apareix ja en un document del 922, d’una compra de terres feta per l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses. El lloc de Ribes o “Ripas”, que el donà nom al “valle Riparum”, apareix l’any 966 en el testament de Sunifred, comte de Barcelona, el qual donà al monestir de Ripoll. L’any 982, en un precepte del rei franc Lotari a favor del monestir de Ripoll es confirma l’existència d’una certa ocupació humana de Ribes: “et in Ripas, casas, terras et vineas” (a Ribes, cases, terres i vinyes), possessió que és citada en el reconeixement de propietats fet pel papa Sergi IV a favor del monestir de Ripoll.
Aquest castell es troba en un punt estratègic situat, en el moment que en comencem a tenir dades documentals, a la frontera entre el comtat de la Cerdanya i el de Besalú, dominant la via d’accés més directa a la vall cerdana. Els seus orígens són foscos. Si bé en els papers de Roc d’Olzinelles apareix un “Castro de Ripas” datat l’any 840, la inexistència del document i la poca precisió en la seva localització ens aconsellen d’avançar mig segle per tenir la certesa d’una primera menció documentada d’un castell de Ribes. Una de les primeres referències la tenim l’any 1035, en el testament del comte Guifré II de Cerdanya, en el qual deixà al seu fill Guillem les esglésies de Santa Maria de Ribes i Sant Martí de Campelles i la de la vila de Rus (Sant Vicenç de Rus). La primera notícia relativa a l’existència d’un senyor al Castell de Ribes és de l’any 1140, quan Galceran de Sales prestà homenatge a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, per “ipso castro de Ribes” i per totes les altres fortaleses que hi havia o que hi pogués haver a tota la vall. La unió dels comtats de Besalú i de Barcelona l’any 1111 comportà una pèrdua de la importància estratègica d’aquesta fortificació, en perdre el seu paper de fortalesa de frontera. Probablement aquesta és la causa que es tinguin poques dades del període immediatament posterior.
Imatges de l’etapa
Transport, comerços, àpats i allotjament
L’itinerari de la Ruta 1a, Etapa 07. Ripoll – Saltor – Bruguera – Ribes de Freser, no transcorre pels nuclis citats, per bé que Sant Julià de Saltor ja no es troba habitat.
Per facilitar l’accés a informació actualitzada sobre ‘Transport, comerços, àpats i allotjament’ proporcionem els enllaços als nuclis que disposen de pàgina web. Si hi ha possibilitats d’allotjament en refugi, alberg o similars ho indicarem. De tota manera, per tal de comprovar que la informació és actualitzada recomanem fer cerques directament a internet.
Nuclis habitats:
– Ripoll
– Campdevànol
– Bruguera (nucli de Ribes de Freser)
– Ribes de Freser
Allotjament:
– Ripoll, Càmping Solana de Ter (Ripoll)
– Campdevànol, Camping Ripollès (Campdevanol)
– Bruguera, Alberg Can Núria (Bruguera)
– Ribes de Freser, Càmping Vall de Ribes (Ribes de Freser)
Mapa d'allotjaments
Mapa d’allotjaments tipus alberg, refugi o similars de la ruta. Amplia el mapa clicant aquest símbol del la franga superior del mapa, per visualitzar quilometratge i durada aproximada de cada tram i fer-te les etapes del teu pelegrinatge.
[1] Altitud mínima | Altitud màxima: És l’alçada mínima i l’alçada màxima que hi ha a l’etapa.
[2] Ascens acumulat és la suma tot de desnivell positiu, de pujada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell positiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell positiu.
[3] Descens acumulat és la suma total de desnivell negatiu, de baixada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell negatiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell negatiu.
[4] Llocs d’interès. Són llocs per on passa la ruta o propers.