R1a.E08. Ribes de Freser – Nuria | 14,0 km, 6h 45′ – variant Berguedà
Perfil de l’etapa
Mapa interactiu
Clica en la icona 
de dalt del mapa, a la part superior esquerra, per veure l’etapa. L’etapa indica el punt de sortida i els diferents punts de l’itinerari fins el punt d’arribada. Pots clicar sobre la icona 
per ampliar el mapa i sobre els globus per veure els punts per on passa l’itinerari i els llocs d’interès.
L’itinerari del mapa procura identificar llocs de la ruta que poden ser d’utilitat per guiar-nos i orientar-nos durant el recorregut i altres punts que, tot i no ser dins el traçat de l’etapa, poden ser d’interès.
Ruta 1a. Etapa 08. Ribes de Freser – Batet – Vilamanya – Queralbs – Núria, variant Berguedà
Comarca: el Ripollès
Itinerari: Esgésia de Santa Maria de Ribes de Freser, Capella de Sant Cristòfor, Collet de Segura, Can Possons, Torrent de la Fernanda, Església Mare de Déu del Carme de Batet, Torrent de Barnit, Riu de Tosa, Ermita de Sant Sebastià de Queralbs, Esgléisa de Sant Jaume de Queralbs, Font del Raig, La Ruïra, Font de la Ruïra, Túnel del Roc del Dui, Pont del Cremal, Riu de Núria, Marrades del Salt del Sastre, Salt de la Cua de cavall, Creu d’en Riba, Agulla de l’Estany, Estany de Núria, Font del Dr. Bassols, Ermita de Sant Gil de la Vall de Núria, Santuari Basílica de Núria
L’itinerari principal recull els punts principals del recorregut i el punt de partida (altitud inicial) i el punt final (altitud final) de cada etapa comença i finalitza a l’església principal del nucli d’inici i final o de la zona.
Clicant accediràs a Wikiloc. Per poder descarregar arxius (tracks) d'aquesta plataforma hauràs de tenir o de crear-te un compte a Wikiloc.
La durada de l’etapa és aproximada, s’ha calculat sobre una mitjana de 3,5 km/h tenint en compte la distància i l’ascens i descens acumulat però dependrà, també, del ritme, el nombre i la durada de les parades durant el recorregut.
Llocs d’interès5
La capella de la Mare de Déu del Carme, és un petit edifici de planta rectangular, edificat sobre un penyal en al mig del veïnat de Batet. Té un petit campanaret d’espadanya damunt de l’atri. Per la part posterior, l’església s’aboca vers un penya-segat. Hom pensa que la capella del Carme de Batet, va lligada a la vida i història del veïnat. Malgrat l’aspecte rústec i antic de la capella, aquesta es degué construir entre els segles XVII i XVIII al mateix temps que va sorgir el poble de Batet, actualment un petit veïnat de Ribes de Freser. Arran d’un repetit fet sobrenatural esdevingut a la roca, sobre la qual es troba assentada l’església, aquesta va ser objecte d’un vot per part dels habitants de Batet, que es van comprometre a celebrar solemnement la festa de la Mare de Déu del Carme si eren salvats d’una epidèmia de còlera que es va estendre per tota la vall l’any 1854. Aquesta festa encara es fa i a la capella s’hi celebra missa per als veïns del lloc.
L’ermita de Sant Sebastià, està aïllada i situada en un camí costerut que continua al principi del carrer de la Font de Dalt, als afores del Queralbs, arribant al poble. Es tracta d’una petita i senzilla construcció de planta rectangular d’una nau amb cobert. Dins el poble, als inicis del carrer del Pla, hi trobem la capella del Roser, una petita capella cantonera que es troba adossada per un costat a una casa del carrer, d’una sola nau. A la part superior de la façana hi ha una fornícula d’arc de mig punt amb un plafó de rajola que representa la Mare de Déu del Roser. Un rètol en el carrer indica que la capella és del segle XVII.
L’església s’esmenta per primera vegada l’any 978 quan es demana al bisbe Guisad l’erecció d’una parròquia al lloc de Queralbs. Al segle xii, amb l’augment de la població, es reedifica sobre la primitiva església. Durant els segles XV i XVII es van realitzar algunes modificacions com l’ampliació de la nau central amb dues capelles, la construcció d’una sagristia amb capella i l’edificació d’un campanar de torre coronat per una petita espadanya. Amb el terratrèmol de 1427, en el qual es va dir que “moriren gairebé tots els habitants de Queralbs”, calgué refer la volta de l’església, que es veu molt sensiblement apuntada. La seva porta d’accés és al mur de llevant i conserva encara algunes restes de la ferramenta que abans la decorava. Protegeix la porta un porxo o nàrtex, format per sis arcades, a manera d’andanada de claustre, que descansen sobre cinc columnes amb capitells esculpits amb fulles estilitzades, volutes, animals i algun cap humà. El lloc de Queralbs és esmentat per primera vegada amb el nom de “Cairosalbos” l’any 938, quan Auresza en el seu testament llegà béns situats a Queralbs amb d’altres de Planoles i de la Vall Pedrera al monestir de Sant Joan de les Abadesses. En aquest lloc, situat aleshores dins la demarcació de Fustanyà, s’hi concentrà un nucli de persones, que són les que l’any 978 demanaren al bisbe Guisad que erigís en parròquia o sufragània l’església que els seus pares havien aixecat.
Segons el folklorista Joan Amades, la tradició popular contava que un àngel parlava a Amadeu d’una «pedra blanca», que podria ser un megàlit o un menhir que antigament hi havia a la vall. Les creences populars precristianes afirmaven que les dones que hi fregaven el seu cos tenien assegurada la fertilitat. La tradició diu que la Creu d’en Riba va substituir la pedra, coneguda com «de Sant Gil», i que va passar a fer les funcions d’altar a la capella de Sant Gil. La gran afluència de parelles sense descendència va obligar a protegir la pedra amb un tancat. Aleshores va néixer el costum de ficar el cap a l’olla i tocar la campana de Sant Gil, costum que es manté fins als nostres dies a l’església del Santuari. És tradició que quan algú demana a la Mare de Déu de Núria el desig de tenir un fill, si aquest es concedeix i és nen se l’ha de batejar amb el nom de Gil i si és nena amb el nom de Núria. El pla on es troba la creu dona accés a la Vall de Núria que és documentada per primera vegada l’any 1087, com a vall de “Annuria”, quan el comte Guillem Ramon I de Cerdanya la cedí al monestir de Santa Maria de Ripoll a fi que hi pogués fer pasturar els seus ramats.
La font fou construïda l’any 1962 en homenatge al Dr. Ramon Bassols i Genís (Sabadell, 1919 – Badalona, 1959), metge i fundador dels Amics de Núria i de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria, tal com ens ho recorda una placa collada al mig del frontal. Es troba localitzada a l’entrada del pla del santuari de Núria, a l’esquerra del camí i a només 50 metres al sud de la capella de Sant Gil, del camí que baixa de la Creu d’en Riba, en una raconada que forma una placeta arranjada com a zona d’esbarjo, amb taules i bancs per fer-hi un mos.
Segons la tradició, Sant Gil, nascut a Atenes, abat benedictí i bisbe de Nimes, esculpí la imatge de la Mare de Déu, amb fusta de noguera, quan feia vida d’ermità a Núria entre els anys 700 i 703. Feia sonar la campana per convocar els pastors de l’entorn, que evangelitzava davant la creu que ell mateix havia esculpit, i també els distribuïa menjar que cuinava en una olla. Arran d’una persecució religiosa, Sant Gil fugí per sempre, després d’haver amagat la Creu, la Campana i l’Olla. L’any 1072, per inspiració divina, un home anomenat Amadeu va venir des de Dalmàcia a la recerca d’unes relíquies de Maria. Uns pastors que coneixien la tradició de Sant Gil el van ajudar a aixecar una modesta capella. L’any 1079, absent ja Amadeu, un brau va colpejar una paret, i va descobrir la imatge juntament amb la Creu, la Campana i l’Olla. Els pastors del Pirineu el tenen per patró i el primer dia de setembre en celebren la festivitat al santuari de Núria, amb una missa presidida pel Bisbe d’Urgell. També el tenien per advocat les mestresses de casa que es passaven les llargues vesprades d’hivern filant prop de la llar; el dia primer de setembre, creient que el sant en protegiria la feina, començaven a filar.
Durant l’edat mitjana, es va construir un hospital o alberg per allotjar als pelegrins. D’això en dona constància la butlla de l’any 1162, del papa Alexandre III, que parla d’una Domus Hospitalis S Mariae de Annúria, documentació on apareix per primer cop el nom Annuria, situada al costat de la capella, i també el mateix papa institueix el dia 8 de setembre com a dia de la Mare de Déu. La seva presència també podria ser justificada per la ruta transpirinenca que creuava l’indret de les Set Valls en aquest mateix any. El terratrèmol de Catalunya de 1428 va destruir la Domus Hospitalis i la capella. Es va fer una primera reconstrucció l’any 1449 i es va reconstruir per complet entre 1640 i 1648. Un inventari fet a Núria cap a l’any 1460 fa pensar que la normalitat fou restablerta i els pelegrins retornaren a Núria. El s. XVII coneix un impuls decisiu per les noves construccions a la Vall, com per exemple la construcció de l’ermita de Sant Gil el 1615. El 1639 s’inicia la construcció d’una nova capella d’estil barroc amb magnífic retaule, exvots i llànties d’argent, que s’inaugurà el 1642. L’any 1889 fou posada la primera pedra de l’actual santuari de la Vall de Núria, d’estil neogòtic. Durant l’any 1911 s’enderrocà l’església vella del segle XVII i s’inaugurà l’església actual. Poc després es va afegir l’hotel i es va emprendre la construcció de la resta del conjunt actual. A l’entorn del monestir es va iniciar la construcció del Via Crucis entre els anys 1915–1918, que culmina al puig de la coma del Clot, on s’erigeix un Sant Crist de gran vàlua artística i religiosa, obra que no s’acabaria fins a 1963, amb la inauguració de la XIV estació. Durant segles el santuari de Núria ha estat un important centre de pelegrinatge, i es conserva molt bé el famós i atractiu camí dels pelegrins, que hi mena des de Ribes de Freser i Queralbs. L’any 1931, a l’habitació número 202 de l’hotel, es va redactar el que seria l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que va quedar ratificat a les urnes el 2 d’agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de 1932. Per això es coneix com a «Estatut de Núria».
Imatges de l’etapa
Transport, comerços, àpats i allotjament
L’itinerari de la Ruta 1a, Etapa 08. Ribes de Freser – Batet – Vilamanya – Queralbs – Núria, transcorre pels nuclis citats fins arribar a la vall de Núria, final del pelegrinatge, on hi trobem el Santuari de la Mare de Déu de Núria. Batet i Vilamanya no són municipis i tampoc es poden considerar nuclis. Si bé podem trobar un nucli de cases en general són dos pobles amb masies disseminades.
Per facilitar l’accés a informació actualitzada sobre ‘Transport, comerços, àpats i allotjament’ proporcionem els enllaços als nuclis que disposen de pàgina web. Si hi ha possibilitats d’allotjament en refugi, alberg o similars ho indicarem. De tota manera, per tal de comprovar que la informació és actualitzada recomanem fer cerques directament a internet.
Nuclis habitats:
– Ribes de Freser
– Queralbs
Allotjament:
– Ribes de Freser, Càmping Vall de Ribes (Ribes de Freser)
– Queralbs, Alberg la Farga (Queralbs)
Mapa d'allotjaments
Mapa d’allotjaments tipus alberg, refugi o similars de la ruta. Amplia el mapa clicant aquest símbol del la franga superior del mapa, per visualitzar quilometratge i durada aproximada de cada tram i fer-te les etapes del teu pelegrinatge.
[1] Altitud mínima | Altitud màxima: És l’alçada mínima i l’alçada màxima que hi ha a l’etapa.
[2] Ascens acumulat és la suma tot de desnivell positiu, de pujada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell positiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell positiu.
[3] Descens acumulat és la suma total de desnivell negatiu, de baixada, que fem al llarg de tot el recorregut, mentre que el Desnivell negatiu és la diferència entre l’alçada del punt inicial i el punt final. L’arxiu que pots descarregar de la plataforma Wikiloc informa del desnivell negatiu.
[4] Llocs d’interès. Són llocs per on passa la ruta o propers.